Xevi Xirgo: «El regal de Margallo»

Si una cosa hem de tenir clara en aquest procés que estem vivint a Catalunya és que, afortunadament, el govern de Madrid mai no falla. Sort en tenim. Hem d'estar agraïdíssims a alguns exministres, per com es van retratant alguns d'ells, com Fernández Díaz i les seves 'operacions Catalunya'. Però per sensacionals, per sensacionals de veritat, les declaracions de l'exministre d'Afers Estrangers José Manuel García Margallo. És una joia, aquest home. A Fernández Díaz, per saber què feia, el van haver d'enregistrar i vam haver d'esperar que les converses amb De Alfonso es filtressin a la premsa. A Margallo no. A Margallo no ha fet ni falta que l'espiés ningú. Se n'ha anat, tot solet, a 13 TV i ha dit allò que tots ja sabíem. Jo no sé què li va passar, a aquest home, però en comptes de demanar-li explicacions, d'exigir-li responsabilitats i de demanar que l'investiguin, nosaltres li hauríem de fer un homenatge i dedicar-li un carrer. Perquè se'n va anar ell, tot solet, a 13TV i, com que s'hi devia trobar còmode, es va deixar anar. I ens ha fet un gran regal. Reconèixer públicament, sense embuts, sense necessitat que l'espiessin, insisteixo, que el govern espanyol, quan ell era ministre, va fer mans i mànigues per aturar el procés català. Demanant favors a qui fos, entrevistant-se al Canadà, a Àustria, a Suïssa, a Brussel·les, a Londres, a Nova York, al Vaticà o als països bàltics, on fos, per influir en contra del procés català. “Ningú sap l'esforç que ens ha costat ni quants favors devem a una gran quantitat de gent”, va dir. I es va quedar tan ample. Va reconèixer, sense embuts, allò que ja sabíem, que és que el govern espanyol ha subornat o ha intercanviat favors i ves a saber què més a canvi d'aturar l'ofensiva diplomàtica catalana. O, millor, d'intentar aturar, perquè no ho han pas aconseguit. Avui mateix el president Puigdemont vola cap als Estats Units a fer unes quantes conferències. El regal de Margallo és sensacional. Fa que a partir d'ara posem en dubte qualsevol cosa que diguin, i que posem en dubte l'honestedat democràtica que se'ls suposa. Nosaltres, insisteixo, li hauríem de dedicar un carrer. Els qui haurien de demanar-li explicacions, i moltes, són els seus, a qui hauria d'explicar com i amb qui ha malbaratat fons reservats amb un èxit tan perfectament descriptible.

Font: elPuntAvui.cat