Quim Torra: «L'Estat és una claveguera»

«Contra la revolució democràtica catalana, Espanya ha llançat el seu exèrcit d'institucions, funcionaris, policies, agents secrets, fiscals i el que faci falta»

Era a finals de novembre del 2012 i la campanya per les eleccions al Parlament s'acabava. CiU celebrava el seu míting final al Palau Sant Jordi i l'aleshores número dos de la coalició, Josep Antoni Duran i Lleida, deixava anar, amb incontestable coneixement de causa, que: “S'han passat les línies vermelles, perquè no s'han passat els límits de la clavegueres de l'Estat, és l'estat espanyol que és una claveguera". Venint l'expressió de qui venia, amb el profund coneixement i defensa que ha palesat durant tota la seva carrera política de l'Estat i dels interessos que s'hi acomboien, no he oblidat mai aquelles paraules.

Perquè efectivament, l'estat espanyol -no el govern, sinó l'Estat en conjunt- és una gran, immensa, colossal, fabulosa claveguera. Ha estat el procés independentista el que ha fet saltar en mil bocins els precaris equilibris dels acròbates de la transició espanyola. De fet, quan la democràcia és a penes una finíssima pell, sota la qual la monstruositat s'amaga, aquestes coses acostumen a passar.

Tot un estat en tensió i perbocant; des de la Policia als Fiscals, des del govern a la Monarquia, des de poder legislatiu al judicial, passant per la mastodòntica carcassa estatal de funcionaris i institucions. Consell de Ministres, Consell d'Estat, TC, TS, Fiscalia, Policia, CNI, etc... L'operació Catalunya és un monstre amb desenes de caps i tentacles que es mouen per la superfície -pocs- i per sota terra -la majoria. Les clavegueres baixen tan plenes que han esbotzat l'edifici de l'estat espanyol, que s'ensorra i cau a trossos, deixant surar tota la putrefacció acumulada.

Ha arribat un punt que ja no es dona l'abast.

I tanmateix, res que hom no pogués imaginar. Per alguna cosa l'estat espanyol és l'estat espanyol. I contra la revolució democràtica catalana, Espanya ha llançat el seu exèrcit d'institucions, funcionaris, policies, agents secrets, fiscals i el que faci falta.

Amb la llibertat d'expressió amenaçada i amb les clavegueres de l'Estat impropi abocant tot el seu suc de manera indiscriminada, ja no es tracta de marxar, sinó de desaparèixer. La lluita per al referèndum d'autodeterminació ja no pot ser sinó a ultrança. Tenim pressa. Ens hi va la llibertat, la democràcia i la llibertat d'expressió.

És evident que aquest és tan sols l'inici del que vindrà. Però d'alguna cosa ens haurà servit: hem conegut tota la fauna animal que es mou en les clavegueres de l’estat impropi i faríem bé de no oblidar aquests dies revolts en els que vam ser tractats com bestiar de les colònies, travessant totes les línies vermelles imaginables i inimaginables.

L'operació Catalunya 2 vindrà amb les lleis de transitorietat i la convocatòria i execució del referèndum. Tot el que s'ha vist fins ara serà, probablement, un joc de nens. Sens dubte, hem d'estar-ne preparats. Però, sobretot, organitzats.

Font: NacioDigital.cat