"Aznar és un nacionalista espanyol típicament franquista". Josep Benet descrivia d'aquesta manera, l'estiu del 1995, el futur president del govern espanyol, amb qui havia mantingut una trobada a instàncies de l'aleshores líder del PP. Era el primer intent seriós d'aquella dreta espanyola per establir algun contacte amb la Catalunya que hi ha més enllà dels cercles de poder amb qui comparteixen dinars i interessos. Un projecte fracassat, perquè Aznar i Benet provenien de cultures polítiques tan allunyades que no hi va haver intersecció possible... Però és cert que Aznar almenys ho va intentar.
Des d'aquell dia del segle passat, la dreta espanyola ha prescindit completament de les majories polítiques, socials i intel·lectuals que s'han anat conformant a Catalunya a mesura que el país anava evolucionant. A Madrid, la dreta -i l'esquerra que ha representat el PSOE de forma gairebé exclusiva- s'han passat dècades connectant amb els terminals del Pont Aeri, totalment convençuts de què amb aquesta franja elitista n'hi havia prou per controlar el país sencer. Aquestes elits, a la vegada, també exhibien la funció de control social que se'ls suposava des de Madrid.
Però el context actual s'assembla poc al de la transició. La pròpia evolució política del país demostra que aquestes elits del Pont Aeri tenen molta menys influència de la que se'ls suposava i s'autoatribuïen. D'aquí el patetisme de Mariano Rajoy demanant ajuda als que no l'hi poden donar. Gent que, per cert, no han agafat mai un tren de Rodalies.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada