Jordi Porta: «El respecte a la llei»

És un tema que es repeteix constantment. Davant de les reivindicacions catalanes la resposta habitual per a no fer-ne cas és reclamar el respecte a la llei vigent. Tots els règims i tots els estats tenen unes lleis fonamentals que estan incloses en el que s'anomena La Constitució i que el jutges i els governs tenen la responsabilitat de fer-la respectar.

La qüestió fonamental és tenir en compte en quin context i en quines condicions s'ha aprovat aquesta constitució i com s'ha anat aplicant..

Els règims feixistes també tenien i tenen lleis fonamentals. El tema a tenir en compte és com es varen aprovar i com es van anar aplicant. Com ja he dit alguna altra vegada, els que érem estudiants els anys seixanta no podem oblidar que davant de les manifestacions dels universitaris demanant llibertat d'expressió el rector, Sr. Garcia Valdecasas, repetia constantment: "Hay que respetar la ley" . Evidentment el canvi després de la mort de Franco va ser molt important i es va fer un bon pas endavant, però hem de recordar, els que volem mantenir la voluntat democràtica, que tal com es va dir en aquell moment es va tractar de fer una "reforma" del sistema jurídic bàsic però no una "ruptura". El partit que va condicionar el nou règim polític va ser l'Alianza Popular en el que dominaven 8 ex-ministres del règim del general Franco. També cal recordar que la pressió militar en el moment del canvi va significar, entre altres coses, la redacció de l'article 2: "La Constitución se fundamenta en la indissoluble unidad de la Nación espanyola, patria comun e indivisible de todos los espanyoles.." i malgrat això va haver-hi l'intent de cop d'estat del comandant Tejero especialment per la concessió que representava la resta de l'article 2: "y reconoce y garantiza el derecho a la autonomia de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas elles".

Es cert que el referèndum sobre la Constitucío del 1978 va ser aprovat per la majoria de la població de Catalunya i es lògic. Calia continuar com el règim anterior o era positiu fer un pas endavant des d'un punt de vista democràtic tot i les limitacions del moment? Es va aprofitar la situació malgrat l'intent militar del 1981 que va motivar la LOAPA per satisfer els que encara enyoràvem el règim anterior. Tot plegat no era per entusiasmar democràticament la situació d'aquell moment però era un pas important.

Cal tenir en compte, però, que La Constitució reconeixia diverses comunitats autònomes per tal de rebaixar les aspiracions específiques del poble de Catalunya . Recordo que quan assistia a Madrid a les reunions habituals de fundacions culturals, sentia sovint el comentari: "Bien, nosotros no habiamos pedido nunca la autonomia però ya que nos la han dado..."

Un cert coneixement de la història, la recent i la mes allunyada, permet donar sentit a una aspiració democràtica que massa sovint s'ha vist amenaçada per la violència del poder revestit de legalitat.

Per tant sembla lògic i just que es vulgui i es pugui canviar l'actual situació juridico-politica deixant que els ciutadans a Catalunya puguin expressar lliurament, després de quaranta anys, la seva voluntat política superant les limitacions de la Constitució d'aquell moment. I la veritat és que ja comencem a estar fatigats de sentir constantment l'excusa de que el que cal ès respectar la llei.

Font: Tribuna.cat