La frase no és meva. És del diputat Lluís Llach (se'm fa estrany, això de dir-li només diputat, a Lluís Llach) durant el col·loqui que ell i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van mantenir ahir al cicle Moment Zero que organitzava aquest diari. “L'Estat té un problema faci el que faci”, va deixar anar Llach en ser interrogat, un cop i un altre, sobre els obstacles amb què toparà el procés a partir d'ara. I la presidenta Forcadell ho va reblar renyant metafòricament el públic: “Els catalans som pessimistes de mena (...), però, no recorden el 6 a 1 del Barça?” Ho van fer tan bé, tots dos, que ni ho va semblar, que ens renyessin. Perquè en realitat, més que renyar-nos, van apel·lar a l'autoestima i a la capacitat imparable que té el procés per fer-nos arribar a bon port. “No ens adonem de la força gegantina que en aquest moment hi ha al país”, van apuntar referint-se a allò que, finalment, serà o no la clau de l'èxit: la força de la gent. Si hi és, van concloure, això no es podrà frenar. I hi va afegir Llach: “Ells ho saben, i nosaltres a vegades sembla que no.” I aquí és on enllaço amb l'inici de l'article: potser sí que és un problema que l'Estat no s'hi hagi posat bé, i que no vulgui pactar un referèndum. Però no ens oblidem que, en realitat, “l'Estat també té un problema”. I gros. No fa ofertes potser no només perquè no les vol fer sinó perquè no té prou solidesa democràtica per afrontar-les. Mirin sinó què ha passat des que el president Rajoy va venir dimarts a Barcelona a cantar, com els nens de San Ildefonso, una pluja de milions en inversions a Catalunya. El president extremeny li retreu les inversions anunciades i parla dels “privilegis” als catalans (ja em perdonaran), Ximo Puig des de València diu que “no es pot jugar amb inversions partidistes”, i el president de Castella i Lleó, del PP, demana “equitat” i sosté que les inversions a Catalunya “no s'entendria que es fessin en perjudici de les d'altres llocs”. Si una simple enganyifa com l'anunci aquest que han fet remou el que remou, no en tinguin cap dubte, “l'Estat té un problema”. Molt més gran que el nostre. Perquè per al nostre tenim solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada