Pep Riera: «Parlem d'Espanya»

Aventura, deriva, desafiament, desobediència, colpisme, viatge cap al no-res, cap a l'illa de Robinson, cap a l'espai exterior... Des d'Espanya es (des)qualifica de moltes maneres el procés independentista català. Però, i Espanya? Què és Espanya avui dia? Cap on va, Espanya? Quin és el projecte col·lectiu que té Espanya? Quins són els anhels d'Espanya?

Es parla molt (i malament) de Catalunya. Però, d'Espanya, qui en parla? Parlem d'Espanya, doncs. No de si demà ha pujat una dècima la prima de risc del deute o de si ha baixat un quart de punt l'índex d'atur al mes de febrer. Parlem de què és Espanya? De quina és la idea col·lectiva d'Espanya. Si és que n'hi ha alguna. Perquè els estats són el que han estat en el passat, el que són en el moment present i també una projecció determinada en el futur. Un anhel col·lectiu. O ho haurien de ser. I és una obvietat que l'Espanya actual no ho és. Ha estat un imperi en el passat, sí, però això llasta el present i difumina el futur. Perquè Espanya és avui dia un estat estàtic en el seu conjunt, amb alguna part que sí que dóna senyals de vida i es mou. Però no entrem en detalls. Avui mirem Espanya amb el focus obert.

L'immobilisme sempre sol ser una expressió de la decadència. A Espanya, l'immobilisme l'encarna el president Rajoy, i el que és decadent és el projecte d'estat. O la inexistència de projecte d'estat. L'horitzó màxim és preservar la unitat d'Espanya. Això és un anhel del segle XXI? I malgrat tot, malgrat ser tan poca cosa, és el factor més important de cohesió que es pot detectar avui dia. Perquè aquest no és només el projecte (per dir-ne d'alguna manera) dels que governen, ho és també del principal partit de l'oposició i, en bona mesura, dels altres.

Perquè, més enllà d'això, què hi ha? Políticament, quin model de país és Espanya? Políticament, és obvi que Espanya involuciona en lloc d'evolucionar. Econòmicament, quin és el model, més enllà d'anar trampejant (sí, en sentit de fer trampes, també)? Amb un atur de país subdesenvolupat, ni la crisi bancària ni la de la bombolla immobiliària no han servit per afavorir el més mínim canvi de model econòmic. L'únic que es fa des del govern és aprofitar la inèrcia de la recuperació global i vendre que els indicadors macroeconòmics repunten. Culturalment, de què és referent Espanya? No crea, no aporta, no valora la creació, ni tan sols respecta la diversitat cultural i lingüística. I socialment, no integra, no cohesiona, al contrari.

No hi ha més futur a Espanya que el seu passat: l'imperi, la hidalguía, el patriotisme ranci i excloent, el menyspreu per les altres cultures i llengües. Alguns ja hem decidit que no ens hi quedem. Però és que fins i tot sorprèn que s'hi quedin els espanyols.

Font: elPuntAvui.cat