Ho han tornat a dir. En la conferència que Mariano Rajoy va fer a Barcelona en un intent de recuperar la confiança de les elits de la societat dita civil, el president espanyol va proclamar literalment: “Cal aprofitar aquesta nova etapa per a buscar punts d’allò que ens uneix i aconseguir una Catalunya pròspera en una Espanya moderna i una Europa competitiva”. Deixant de costat la sintaxi delirant, l’expressió “lo que nos une” torna a prendre força en el discurs habitual de l’Espanya habitual. Què és “lo que nos une”? Ens uneix la llengua castellana –considerada l’única espanyola “que une”. Ens uneix la xarxa radial de carreteres i la de ferrocarrils. De primera o darrera generació. Ens uneix la gana mai insatisfeta de la capital de l’Estat. Ens uneixen allò que algú va definir en una nit de malson com “les elits extractives”. Ens uneix una monarquia desacreditada. Ens uneix el BOE i el Tribunal Constitucional. Ens uneix l’exèrcit per la força de sempre i la constitucional. Ens uneix una història de victòries –dels uns– i derrotes –dels altres–. Ens uneix, en definitiva, tot allò que impedeix que Catalunya prosperi dins una Espanya que mai es modernitza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada