DIUEN QUE DESPRÉS de l’ operació diàleg (sense diàleg), ara començarà l’ operació bastó i pastanaga. No és senzilla. Calen dos instruments, el bastó i la pastanaga, i no és clar que el govern espanyol els tingui a la seva disposició. El bastó sí, amb límits: les inhabilitacions, l’ofec econòmic, fins i tot algun episodi de guerra bruta. ¿Però tenen la pastanaga que els cal? A hores d’ara, promeses que en el passat haurien pogut fer aquesta funció s’han convertit en massa petites. El conflicte ha canviat d’estadi i ja no és només sobre inversions i competències, sinó també sobre sobirania. Una pastanaga que no inclogui res que s’assembli a la sobirania potser serà insuficient. Els incompliments han fet créixer també el recel sobre el cobrament de les promeses: la pastanaga de l’operació hauria de ser al comptat. I el principal problema és que si el govern espanyol anuncia una gran oferta per a Catalunya, la seva rereguarda se li esvalotarà, perquè ha estat educada en la convicció que Catalunya s’ha portat malament i el que s’ha de fer és castigar-la, no afavorir-la. I qualsevol pastanaga seria presentada, dins de l’espanyolisme, contra el mateix govern espanyol, com una concessió immerescuda, una cessió covarda o una rendició parcial.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada