"Que no los engañen, al loro, que no estamos tan mal!" clamava un filòsof contemporani davant les crítiques ferotges. Una frase cèlebre que podríem actualitzar per aplicar-la a un procés sobiranista que entra en la fase més intensa i decisiva.
Els partidaris de l'autodeterminació han d'activar totes les alarmes del seu esperit crític per detectar les intoxicacions cada cop més subtils que intenten per tots els mitjans possibles sembrar la discòrdia entre l'independentisme, desmotivar la mobilització ciutadana i impedir –en definitiva– que Catalunya exerceixi abans que acabi el mes de setembre el seu dret inalienable a decidir el seu futur polític.
Algunes d'aquestes intoxicacions són tan barroeres que provoquen una barreja d'indignació i riure, com és el cas de les declaracions d'ahir del socialista Patxi López. Una persona que va servir-se d'una antidemocràtica Llei de Partits –que va proscriure part de la societat basca– per fer-se amb el poder a Euskadi, es declara "disgustat" per la "fractura" i la "tensió creixent" que hi ha a Catalunya. Per llogar-hi cadires.
D'altres són més subtils, com les declaracions de Xavier Domènech després de l'acte d'ERC assegurant que el seu grup polític ha "defensat més que ningú" el referèndum però sense esmentar que ho supediten a una autorització de l'Estat. Pels líders dels Comuns i per a Podemos, Catalunya només té dret a l'alterdeterminació, a ser determinada per un altre. Ho explicàvem fa unes setmanes en aquest mateix espai.
També cal llegir entre línies més que mai tots els mitjans. Els de Madrid no requereixen gaire esforç perquè la bilis que destil·len es veu d'una hora lluny. Els de Catalunya demanen una mica més d'atenció. Ahir hom podia llegir que Puigdemont està aïllat i que és combatut pel seu propi partit, que Mas i Junqueras es preparen per disputar-se unes imminents eleccions autonòmiques, que no s'ha fet cap passa per preparar el referèndum o que hi ha una xarxa internacional de premsa bastida per Romeva per dominar el món mentre acarona un gatet tan calb com ell mateix.
Tot plegat no és més que un senyal evident de la imminència del desenllaç al procés català. La majoria parlamentària a Catalunya no pot fer marxa enrere en la seva promesa electoral de dur aquest país a la independència, i l'Estat no està disposat a mirar cap a una altra banda mentre es produeix "una amputació" al territori de l'Estat.
Cal fer l'ull viu per discernir entre la informació i la intoxicació. Si el que volem és que el procés arribi a bon port i Catalunya esdevingui aviat un nou estat d'Europa, caldrà resistir la temptació de caure en provocacions i manipulacions. Seran necessàries mobilitzacions massives i pacífiques, on serà decisiu mantenir la cohesió i la unitat que han fet de l'independentisme català un exemple al món.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada