dimecres, 9 d’abril del 2014

Vicent Partal: "S'ha acabat"

Ells no ho entendran mai, no estic segur si perquè no ho volen entendre o perquè no en saben. Però és evident que el debat d'ahir al congrés espanyol va posar en relleu amb una claredat insuperable per què s'ha obert pas el procés d'independència al Principat. És impossible de fer-hi res, amb Espanya. És literalment impossible d'explicar-li res, a aquesta gent. Tenen una empatia nul·la, un respecte per la pluralitat inexistent i un supremacisme tan exagerat que ni tan sols són capaços de veure les oportunitats històriques quan els passen per davant el nas. Estan ofuscats per un poder que es pensen que tenen fins i tot quan, com ara, se'ls esmuny dels dits com si fos aigua. Però tant hi fa, perquè la sessió parlamentària d'ahir anava destinada a tancar una etapa i la va tancar totalment. S'ha acabat la transició i ja no cal ni tornar-hi. Ni un dia més...

Això dit, és interessant d'entretenir-se en els detalls i remarcar, per exemple, que amb el colp de porta dels partits dinàstics també es va tancar --també van tancar ells-- qualsevol possibilitat de tercera via. Si algú esperava que Rajoy, sobretot Rajoy, seria dur amb el referèndum però insinuaria alguna mena de proposta alternativa ja ho va poder veure. Res. Ni una sola paraula. La consigna és 'no podeu fer el referèndum ni proposar la independència, perquè no us ho autoritzem nosaltres, i a més no farem res per seduir-vos'. A obeir i a callar.

És cert que la capacitat narrativa d'alguns gasetillers de La Vanguardia és llegendària i no es pot descartar, per tant, que troben encara alguna escletxa literària per a mantenir viva la ficció. Però per més jocs florals que s'inventen l'evidència és sobre la taula. Madrid ahir va escenificar, units pètriament el PP, el PSOE i UPyD, el no a tot. A tot i sense matisos. I això significa que ens queda una etapa menys. O, si ho voleu així, un tram menys a recórrer.

PS. Un comentari final per a Rajoy, Rubalcaba i Díez: ni obeirem ni callarem. Mai més. No ho faran els nostres polítics ni ho farem nosaltres. Farem el nostre camí, proclamarem la república i deixarem de ser aviat ciutadans espanyols. Però quan passe això i us quedeu esbalaïts no oblideu ni un segon que dins les vostres fronteres encara en restarem molts, a Bétera, a sa Pobla, a Cretes... dels qui parlem aquesta llengua i sentim aquesta nació. I més val que no ho oblideu perquè això significa que durant uns quants anys més encara continuarem essent el vostre pitjor malson.

Font: VilaWeb

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada