divendres, 25 d’abril de 2014

Francesc Puigpelat: "Espanya ens roba?"

A la presentació de Societat Civil Catalana, que aspira a ser com l’ANC unionista, hi va haver tota mena de discursos i discursets, amb infinitat de matisos, no en debades l’associació aixopluga tot l’unionisme, des dels ultradretans de Vox fins a gent d’un PSC a qui ja és quasi indestriable del PSOE. Tots junts i ben barrejats, en un poti-poti que només aplega el “no” al sobiranisme, sense cap proposta concreta. És clar: és impossible fer propostes que acontentin els involucionistes de Vox i UPyD, els immobilistes del PP i els federalistes cosmètics del PSOE.

Una de les intervencions més gracioses va ser la d’un tal Josep Ramon Bosch, de Santpedor, que va proclamar que “Espanya no ens roba, Espanya ens estima”. Si un llegeix els opinadors unionistes, s’adona que el lema “Espanya ens roba” és el que més els cou. Hi fan tots esment, des de Joaquim Colla fins a José Antonio Zarzalejos, titllant-lo de populista, de fals i de demagògic. En certa manera, tenen raó: la literalitat de l’”Espanya ens roba” no és certa, i la sentència té el problema de l’excés de simplificació. El dèficit fiscal de Catalunya es pot explicar d’altres maneres més precises, és clar.

Ara bé: per què té tant d’èxit una simplificació tan, en certa forma, barroera? Aquí és on els unionistes s’haurien de mirar a l’espill i fer autocrítica. Aquí és on se’ls veu el llautó. I és que si l’”Espanya ens roba” funciona tan bé, és simplement perquè l’absolut obscurantisme dels diferents governs espanyols, del PP o del PSOE, hi ha contribuït decisivament. Repassem els fets: el 1997, José María Aznar es va comprometre amb CiU a publicar les balances fiscals, però mai no va complir la seva promesa. El 2006, Zapatero les va publicar, per primer i última vegada, amb uns resultats molt negatius per a Catalunya. Des d’aleshores, ja no es van tornar a publicar.

El ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro, va reiterar un munt de cops que les publicaria, però no ha complert i ha acabat traient-se de la màniga uns “comptes públics territorialitzats” que no són sinó enginyeria financera creativa, sense cap base ni rigor científic. Els catalans assistim d’ençà de fa quasi 20 anys a aquest despropòsit permanent en torn a les balances fiscals i, és clar, creix la sensació d’estafa i d’impotència. Per què no les publiquen les balances? Què han d’amagar, a Madrid? Tan terrorífiques són, que no tenen valor de mostrar-les?

Senyors de la Societat Civil Catalana: vostès creuen que l’”Espanya ens roba” és un argument demagògic? De debò? Doncs tenen molt fàcil demostrar-ho i anihilar-lo per sempre: publiquin unes balances fiscals on es vegi que Catalunya rep un tracte just. Vinga, publiquin-les. Si poden.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada