Aquesta previsió té dos problemes. El primer, que només se sosté subordinant els interessos generals dels països europeus a uns principis que emanen únicament de la legislació espanyola. Cada estat té una estructura legal diferent i no necessàriament s'ha de considerar que les peculiaritats jurídiques internes siguin d'aplicació universal. D'altra banda, pensar que Espanya té capacitat de veto a voluntat depassa de molt les possibilitats reals de la diplomàcia de Madrid.
El segon apriorisme és que el temor espanyol a la desmembració és generalitzable a la resta d'estats europeus. Un supòsit reduït a l'absurd pel referèndum escocès, acceptat pel govern de Londres sense la més mínima oposició internacional. A més, enlloc de França o Alemanya hi ha una majoria sobiranista enfrontada a Berlin o París, ni és previsible que es pugui conformar a mitjà termini.
En definitiva, Madrid espera que Brussel·les li resolgui el problema. Però la realitat és que Europa no és tan espanyola com ells la veuen.
Font: NacioDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada