La por, però, té uns requeriments estètics necessaris. La por ha de ser sinistra per ser creïble. La por ha de ser exercida amb seguretat i arrogància i sense ironia. La por, al capdavall, necessita d'un marc veracitat que no menyspreï la intel·ligència d'aquells que han de ser atemorits.
Per això, la por espanyola fracassa. Robinson Crusoe o l'espai sideral o l'advertència que serem condemnats a la misèria més cruel no és por, ni amenaça, sinó el retrat d'un Estat decrèpit que sense adonar-se fa riure aquells que vol atemorir. Tant riure com els legionaris que es passegen per Badia amb un Crist a les esquenes. Si aquesta por segueix així, ni el temor dels Déus retindrà res.
Font: NacioDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada