David Bassa: "Així és l'Estat espanyol"

«La renúncia del president és la cirereta d’una cadena de renúncies de consellers i diputats en una dinàmica de despropòsits»

“Puedo expresarme en castellano para que no haya ningún matiz en la traducción”. Això és el que va acabar dient el president Mas abans de començar a declarar davant de l’Audiència Nacional. La imatge és desoladora: el president, assegut al Palau de la Generalitat, a la seu del govern del país, declarant davant d’un jutge en castellà. És una imatge que, mentalment, et porta al blanc i negre.

El president opta per abandonar la seva llengua materna, que és la llengua pròpia del país, no per imposició forçosa sinó perquè el jutge Grande-Marlaska (l’hereu d’en Garzón, val a dir) l’adverteix que si declara en català, haurà d’anar corregint els errors dels intèrprets. La renúncia del president és la cirereta d’una cadena de renúncies de consellers i diputats en una dinàmica de despropòsits que han tingut en les paraules de l’Ernest Maragall la seva síntesi: “Vamos a decirlo en castellano porque acabaremos antes”, ha acabat engegant fart de corregir constantment els errors de traducció.

Tot plegat és un despropòsit greu, molt greu. Perquè no és només que sigui un signe clar, evident i diàfan del caràcter bananer de l’Estat espanyol. És pitjor: estem davant d’un cas d’indefensió jurídica sense parió en cap democràcia europea. Perquè no estem parlant d’una declaració qualsevol, estem parlant d’un judici en què les peticions fiscals per als 19 joves acusats van dels tres als vuit anys de presó. Vuit anys de presó!

Quina credibilitat tindrà la sentència d’aquest judici després que el tribunal hagi interromput constantment les declaracions dels testimonis arran dels errors constants de traducció? Quines garanties processals són aquestes? No hi ha cap jurista que pugui defensar aquest despropòsit tan evident. Un desgavell provocat pel fet que la llei espanyola no obliga els tribunals a utilitzar intèrprets jurats, és a dir, professionals. Així de simple. Així de greu.

Però el desgavell no acaba aquí. El més greu és que els errors van començar dilluns i no es van corregir ni el mateix dilluns, ni dimarts, ni dimecres, ni dijous. Més clar, l’aigua: no hi ha hagut la més mínima voluntat de facilitar la declaració en català dels diputats, consellers i president de Catalunya. Cap ni una. I és així com hem acabat veient una imatge de submissió lingüística realment dolorosa.

En ple combat per la Llei Wert, en plena ofensiva contra la immersió lingüística, en ple debat sobre la indefensió dels catalanoparlants a la justícia, en plena recentralització estatal i en ple procés sobiranista, el president de Catalunya ha claudicat lingüísticament des del Palau estant. Una autèntica victòria de l’espanyolisme més ranci que, quan no pot utilitzar la força, utilitza la incompetència, la ineptitud i la mediocritat com a coartades. Així és l’Estat espanyol.

Font: NacioDigital.cat