Miquel Sellarès: "Grífols, davant dels paràsits i funcionaris"

Fa uns dies em trobava a un sopar-tertúlia a casa d'un important empresari català exportador de més del 70% de la seva producció. Va ser de les trobades més il·lustratives per a mi del gran canvi que s'està produïnt al nostre país.

Un país que està renovant i dinamitzant aquells qui fins ara eren els "poderosos oficials", paràsits amb els seus negocis i fidels servidors de la metròpoli.

Un poderosos que no són més que aquells que han viscut del pont aeri --mai més ben dit--, dels pactes a la llotja del Real Madrid, molts d'ells generalment no són empresaris ni han creat nova riquesa ni treball sinò que són funcionaris de l'establishment, que des de la transició --i abans-- han viscut bé i si van evolucionar en aquella etapa va ser perquè amb el canvi, res no canviés.

Però ara aquests poderosos funcionaris conjuntament amb els paràsits del poder de l'Estat estan desmoralitzats. El castell de cartes marcades del seu poder se'n va en orris. I les noves generacionis d'empresaris catalans no creuen en ells i a la vegada els detesten.

El canvi és brutal: els nous empresaris ja no agafen el pont aeri ni el TAV, i de manera regular volen a Amsterdam, Nova York, Brussel·les, Londres, Xangai, l'Índia, Moscou... etc. El mercat ja no és la pell de brau, sinó un món globalitzat. El mercat espanyol és secundari i podria ser prescindible cosa que trrenca tòpics i obre horitzons nous, i també fa que Espanya i els seus poders cada dia estiguin més presos dels seus nervis colonials.

Catalunya és viable sense Espanya, i ho saben. Ho és Espanya, de viable? Per això, tot i els exemples com el de Lara, que deia que la seva empresa marxaria de la Catalunya independent, ara en privat i sense que el sentin a la metròpoli ja comença a dir que no marxarà.

Els empresaris de debò, els que penquen, arrisquen, la petita i mitjana empresa i les multinacionals --no pas els funcionaris o paràsits-- es cansen de repteritir que no els preocupa el procés català, que allò que volen és treball al mercat global del món, a Europa. L'empresari Grífols ha inaugurat al costat del president Mas una nova fàbrica i ha promès una inversió de més de 600 milions d'euros a Catalunya. I a més ha parlat clar: "President, no afluixeu".

Quants Grífols hi ha, doncs? Molts més dels que ells voldrien... per això l'Estat està rabiós, i la seva quinta columna i les seves clavegueres que veuen el fracàs de la seva ofensiva contra el sobiranisme poden estar temptades a alguna equivocació greu en les properes setmanes. Tenen l'arma de la por i la violència, que seria l'última opció del seu fracàs. Espero i crec que no s'atreviràn. Potser a curt termini guanyarien però a mig termini ens obririen el camí definitiu cap a Ítaca.

Gràcies a Grífols i als centenars i centenars d'empresaris que pensen com ell i que volen democràcia i no por i intimadació.

Font: Tribuna.cat