Novament gràcies. Gràcies al ministre Jorge Fernández Díaz vam saber que moltes famílies catalanes no van poder celebrar el Nadal juntes per culpa de la consulta. Quan alguns van intentar anar a casa dels seus familiars es van trobar amb cases atrinxerades, bunqueritzades: fortificacions inexpugnables. Alguns herois van poder penetrar i el que va passar dins ja forma part de la Història de les Grans Batalles Bèl·liques Universals. Faccions familiars amb llança flames d'escudella davant d'altres que disparaven obusos de carn d'olla. A l'aire torrons F-16 atacaven vaixells destructors de cava que es defensaven amb míssils mar-aire. Gràcies per dir-nos la veritat. Ara esperem que el ministre també ens digui la veritat sobre l'apallissament, els insults, la detenció, i la retenció que ha denunciat un aficionat barcelonista durant el partit Barça-Madrid a Mestalla. Això és el que diu Rafel Martín que va fer la policia espanyola. I no hi havia cap motiu aparent. Ell creu que és perquè duia una estelada. Es veu que així el van saludar: "Te vas a enterar, catalán de mierda".
Si tot això és veritat el ministre ens ho explicarà amb pèls, senyals i foses nasals. Com ha fet amb altres casos en els quals s'ha vist implicada la policia: informes falsos, filtració de fotos de jutges catalans, Ceuta.... Vaja, com també ho estan fent tots els mitjans de comunicació espanyols informant dia, migdiada, i nit sobre els fets que revela Martín. Esperem la veritat. De fet l'esperem des de fa molt temps.
L''11 de setembre de 1924 Antoní Gaudí va ser detingut per la policia espanyola per negar-se a contestar en castellà. Tot és surrealista. Aquell dia la Dictadura de Primo de Rivera va decidir tancar les esglésies perquè els catalans no es poguessin reunir per celebrar la Diada. Gaudí, que tenia contactes directes amb Déu, se'n va de cap a l'església de Sant Just i Pastor. No el deixen entrar. Insisteix. Sempre en català. I au, cap a comissaria. L'interrogatori és per sucar melindros:
- ¿Cómo se Ilama Vd.?
- Antoni Gaudí.
- ¿Qué edad tiene Vd.?
- 71 anys.
- ¿Qué profesión?
- Arquitecte.
- Pues su profesión le obliga a Vd. a hablar en castellano…
- La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua.
- ¿Cómo se llamaba su padre?
- Francesc Gaudí.
- ¿Qué es eso de Francesc? (Un dels quatre policies que ajudaven el que preguntava va dir
dirigint-se a Gaudí):
- ¡Si Vd. no fuese viejo le rompería la cara; sinvergüenza, cochino!
- Jo a vostè no l’insulto i vostè a mi sí. Jo parlo la meva llengua...
- Si Vd. no fuese viejo...
N'hi ha més de melindros però bé, al final el duen al calabós. Dins dos persones més. Una a punt de sortir. L'altra un pobre home que el detenen per vendre fruita pel carrer. Li requisen tota i li foten una multa de cinc duros. S'obre la porta i li canten la cartilla a Gaudí: seran 50 pessetes de multa i queda lliure. No tenia ni un ral. Com que Déu en aquells moments estava ocupat li van deixar enviar una nota al Rector de la Mercè. Demana 50 pessetes per ell i 25 pel seu company de cel·la. Arriba la pasta terrenal. L'altre pres no parava de plorar i vol una adreça per tornar-li els cinc duros. Gaudí diu: "La caritat no es torna. Si un dia us trobeu com jo avui, en el cas de poder fer un acte de caritat, feu-lo pensant en les 25 pessetes que em voldríeu tornar". Au, pels que creuen, com someres bòrnies i coixes, que la coherència nacional i social no van, des de sempre, juntes. De res.
Per què detenen Gaudí? Per les mateixes raons que diu la policia que ho fa amb Martín: per no voler identificar-se, per resistència a l'autoritat. I així, al llarg dels temps, milers i milers de casos. Mentre, els catalans, som com una Sagrada Família que no s'acaba mai, on no s'acaben mai les agressions. De tot tipus. Aparentment indemostrables. Com si fossin un acte de fe. Però de fet el que és un miracle és continuar dempeus: com un diumenge de resurrecció diari.
- Si Vd. no fuese viejo...
N'hi ha més de melindros però bé, al final el duen al calabós. Dins dos persones més. Una a punt de sortir. L'altra un pobre home que el detenen per vendre fruita pel carrer. Li requisen tota i li foten una multa de cinc duros. S'obre la porta i li canten la cartilla a Gaudí: seran 50 pessetes de multa i queda lliure. No tenia ni un ral. Com que Déu en aquells moments estava ocupat li van deixar enviar una nota al Rector de la Mercè. Demana 50 pessetes per ell i 25 pel seu company de cel·la. Arriba la pasta terrenal. L'altre pres no parava de plorar i vol una adreça per tornar-li els cinc duros. Gaudí diu: "La caritat no es torna. Si un dia us trobeu com jo avui, en el cas de poder fer un acte de caritat, feu-lo pensant en les 25 pessetes que em voldríeu tornar". Au, pels que creuen, com someres bòrnies i coixes, que la coherència nacional i social no van, des de sempre, juntes. De res.
Per què detenen Gaudí? Per les mateixes raons que diu la policia que ho fa amb Martín: per no voler identificar-se, per resistència a l'autoritat. I així, al llarg dels temps, milers i milers de casos. Mentre, els catalans, som com una Sagrada Família que no s'acaba mai, on no s'acaben mai les agressions. De tot tipus. Aparentment indemostrables. Com si fossin un acte de fe. Però de fet el que és un miracle és continuar dempeus: com un diumenge de resurrecció diari.
Font: elSingularDigital
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada