Catalunya independent: quatre hipòtesis sobre la UE i tres alternatives

El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va presentar ahir un nou informe (pdf) al govern català, que tracta sobre les vies d'integració a la Unió Europea d'un eventual estat català. Aquest sisè informe, presentat públicament pel president del CATN, Carles Viver i Pi-Sunyer, recull quatre possibles hipòtesis: que una Catalunya independent continués formant part de la UE; que l'estat català en sortís però preveient un procés de reintegració ràpid i mantenint l'aplicació del dret europeu mentre durés; una adhesió ordinària com qualsevol territori que hi demana la integració; i l'exclusió. També exposa tres alternatives d'acords internacionals per a connectar Catalunya amb l'entorn geopolític. Us en fem un resum amb fragments extrets del document.

Quatre hipòtesis sobre la UE

1. Permanència

«En el moment de la seva constitució i de notificar-la a la UE, el nou estat català continua integrat sense interrupció a la Unió. Atès que es tracta d'un territori que ja forma part de la UE i que la seva població gaudeix de la ciutadania europea i del dret europeu, no és obligat a sortir de la UE i a sol·licitar des de fora la integració. Les institucions de la UE seleccionen, interpreten i apliquen les regles procedimentals dels tractats de manera que sigui possible que les adaptacions que cal introduir, en el dret originari i derivat de la Unió, es produeixin tot garantint la permanència del nou estat dins de la UE.»

«Aquesta és la hipòtesi que millor s'adequaria als interessos de Catalunya. Per fer-ho possible, el Parlament de Catalunya hauria d'adoptar una decisió que explicités voluntat de continuar pertanyent a la UE. La decisió del parlament hauria de contenir el compromís amb els valors i l'ideari europeus; també hauria de manifestar el compliment per part del nou estat dels requeriments polítics, jurídics i econòmics que exigeix la Unió per als estats que en formen part.»

«La institució de la UE més adequada per pronunciar-se respecte de la petició de continuïtat de Catalunya seria el Consell Europeu, en la seva condició de més alta instància política entre les institucions europees i d'òrgan que té atribuïda la funció de donar a la Unió els impulsos necessaris per al seu desenvolupament. Si s'adoptés aquesta alternativa, el Consell Europeu, per consens, s'hauria de pronunciar favorablement sobre la continuïtat de Catalunya dins la UE.»

2. Adhesió 'ad hoc'

«En el moment de presentar la sol·licitud d'ingrés, la UE no accepta la permanència automàtica del nou estat, però, ateses les circumstàncies específiques del cas, decideix endegar un procés d'adhesió 'ad hoc', amb trets específics que permetin una adhesió ràpida i, sobretot, un règim transitori, adreçat a assegurar el manteniment del màxim nombre possible de relacions jurídiques, econòmiques i polítiques amb la UE i el manteniment dels drets i de les obligacions dels ciutadans i de les empreses que operen a Catalunya.»

«Segons aquesta hipòtesi, la integració de Catalunya a la Unió Europea es produeix a través del procediment emprat per a l'adhesió dels tercers estats no membres, modulat, però, amb l'adopció de mesures simplificadores i transitòries 'ad hoc', adreçades a aconseguir que la integració sigui ràpida i que, mentre duri el procés, es continuï aplicant al territori català i als seus ciutadans la major part del dret europeu que s'aplica a l'actualitat.»

«Aquesta hipòtesi obligaria el futur estat català a sortir de la UE, però es facilitaria el procés per a la seva reintegració. De fet, cal destacar que, segons quina fos la rapidesa donada a aquest procés 'ad hoc' i segons quin fos el contingut i l'extensió del règim transitori, a la pràctica, les conseqüències d'aquest procediment d'integració per al futur estat català podrien ser objectivament quasi idèntiques a les de la primera hipòtesi. Els tractats contenen diversos instruments normatius i convencionals que permetrien establir un procediment d'integració i uns règims transitoris 'ad hoc'.»

3. Adhesió ordinària

«La UE accepta obrir de manera immediata un procés d'adhesió ordinari com a tercer estat, sense prendre mesures 'ad hoc' encaminades a garantir la celeritat del procés ni establir règims transitoris específics.»

«En una primera fase, la UE avaluaria si la candidatura de Catalunya compleix els requisits previstos i els criteris d'elegibilitat i, en cas de ser acceptada com a candidata, s'iniciarien les negociacions per concretar les condicions d'adhesió, seguint el procediment que acabem d'explicar.»

«Catalunya seria tractada com un tercer estat, és a dir, com un estat de fora de la Unió. Aquest procediment implicaria fer cas omís a la pertinença de Catalunya i dels seus ciutadans a la Unió de quasi trenta anys i, en conseqüència, situaria Catalunya en la mateixa posició en la qual es troben avui els estats declarats oficialment candidats a l'adhesió com Islàndia, Turquia, Macedònia, Montenegro o Sèrbia.»

4. Exclusió com a estat membre

«La UE es nega a obrir de manera immediata el procés d'adhesió o l'atorgament de l'estatut de candidat, és a dir, es nega a obrir el procediment formal d'adhesió i el nou estat queda fora 'sine die' de la UE. Aquesta situació es donaria per manca de voluntat de reconèixer Catalunya com a estat o com a conseqüència del blocatge en les negociacions per esdevenir membre de la Unió.»

El CATN mostra algunes paradoxes d'aquesta hipòtesi. Per exemple, el cas en què Espanya no reconegués la independència de Catalunya. «Aquesta manca de reconeixement impediria modificar l'àmbit d'aplicació dels tractats de la UE en el territori de Catalunya i, per tant, implicaria la vigència i aplicabilitat del dret europeu a Catalunya i als catalans, tot i que Catalunya podria haver declarat ja la seva independència i hauria pogut començar a actuar com a estat independent.»

Tres alternatives:

1. Un acord bilateral amb la UE

«Aquest acord podria ser establert a través de dues vies: en primer lloc, Catalunya i la UE podrien decidir de manera unilateral, però recíproca, no imposar aranzels a la circulació de les mercaderies fabricades i comercialitzades en els seus respectius territoris; en segon lloc, ambdues entitats podrien signar un acord bilateral per tal de garantir el lliure comerç de productes i serveis, i també per definir un marc comú de cooperació.»

«La UE ha establert en les darreres dècades un gran nombre d'acords bilaterals amb tercers estats. Aquests acords, en funció del contingut i de les matèries que inclouen, són de tres tipus: acords comercials, acords d'associació i acords de cooperació. Els tractats constitutius només feien referència als acords comercials i als acords d'associació, però, a la pràctica, han proliferat també els anomenats acords de cooperació.»

«En un eventual context de desacord entre els governs de Catalunya i de l'estat espanyol, resulta cabdal saber quins instruments poden permetre mantenir vincles amb la Unió sense que s'exigeixi la unanimitat dels estats membres. En aquest sentit, caldria analitzar totes aquelles matèries a propòsit de les quals la UE pot concloure acords utilitzant la majoria qualificada. Certament la majoria qualificada ha esdevingut al llarg del temps la norma més sovintejada per a l'adopció d'acords i decisions en els diferents àmbits de competència de la Unió.»

2. Adhesió a l'EFTA, a l'EEE i a l'espai Schengen

«Una altra alternativa per al futur estat català seria demanar l'adhesió a l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA) i entrar a formar part dels nombrosos acords amb tercers països que s'han subscrit en aquest marc. Actualment, són membres de l'EFTA: Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Per poder adherir-se a l'EFTA cal l'acord per unanimitat d'aquests membres.»

«L'EFTA es va crear el 1960 amb una filosofia d'apostar pel lliure comerç i va esdevenir un instrument essencial del desenvolupament econòmic dels seus membres. Actualment representa el cinquè ens comercial del món en matèria de serveis i el dotzè ens en el comerç de mercaderies. El Tractat EFTA cobreix els àmbits de la lliure circulació de persones, serveis, moviments de capital i protecció de la propietat industrial i intel·lectual.»

«La participació de Catalunya en l'EFTA comportaria haver de fer una contribució econòmica menor que a la UE, restant-li una major llibertat per negociar acords econòmics i comercials. Ateses les característiques de Catalunya, no sembla que hi pogués haver gaires dificultats per a la seva adhesió a aquesta organització. De fet, l'EFTA mostra una preferència per incloure estats de mida petita o mitjana, amb un nivell de desenvolupament similar i amb voluntat d'obrir-se a l'exterior, característiques que Catalunya ja reuneix actualment.»

«Amb l'excepció de Suïssa, els altres tres membres de l'EFTA (Noruega, Islàndia i Liechtenstein) són part de l'acord d'associació amb la UE que conforma l'Espai Econòmic Europeu. Mitjançant l'EEE aquests tres estats tenen accés al mercat interior de la UE, sense participar, però, en la presa de decisions sobre les normes que regeixen aquest mercat únic.»

«Per tal d'esdevenir part de l'EEE, cal primer accedir a l'EFTA. Malgrat que el país que està exercint un lideratge més significatiu dins l'EFTA és Noruega, l'ingrés exigiria entrar en negociacions amb els quatre estats membres que conformen l'organització. Un cop Catalunya s'hagués adherit eventualment a l'EFTA és quan podria plantejar-se la seva posterior adhesió a l'EEE mitjançant sol·licitud al Consell de l'EEE.»

«Les negociacions de Catalunya en relació amb la UE poden conduir a negociar que, si no es veu factible un ràpid ingrés a la UE, s'accepti el manteniment del vincle amb el mercat únic a través de l'EEE. Cal tenir en compte que l'EEE és un acord mixt que requereix no només l'acord del Parlament Europeu i la majoria qualificada del Consell, sinó també la ratificació dels 28 estats membres.»

«Tots els membres de l'EFTA formen part de l'espai Schengen, que conforma un territori en el qual s'han eliminat els controls en les fronteres internes i s'apliquen normes comunes per al control de les fronteres externes. El compromís entre els membres és el d'adoptar, desenvolupar i aplicar les normes comunes de control, entrada, visat, intercanvi d'informació i creació de la tecnologia necessària per a la gestió de les fronteres externes, al mateix temps que es garanteix la cooperació duanera, policíaca i judicial.»

«La particularitat de l'espai Schengen és que, mentre quatre estats de la UE no en formen part (Irlanda, Regne Unit, Xipre i Croàcia), en canvi els quatre membres de l'EFTA (Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa) sí que hi són. Formar part de l'espai Schengen pot ser de l'interès de Catalunya, però encara ho pot ser més per als altres membres de la UE i per a la pròpia UE, atès l'enorme interès que existeix en relació amb la vigilància i gestió comuna de les fronteres externes per tal de controlar la immigració irregular, les xarxes de crim organitzat, les rutes de la droga i tota mena de pràctiques de corrupció.»

3. Acords de lliure comerç o unions duaneres amb tercers estats

«En el supòsit que s'obstaculitzés una integració ràpida i amb règim transitori de Catalunya a la UE, caldria doncs repensar l'estratègia comercial de Catalunya, atès que seria titular de les competències per poder concloure acords comercials bilaterals i multilaterals amb aquells països que estiguessin interessats a mantenir-hi relacions comercials, econòmiques i financeres.»

«Seria convenient adoptar un procediment àgil per poder negociar, concloure i ratificar acords de lliure comerç amb tercers estats i posar en marxa les bases d'una estratègia molt activa envers aquells mercats amb els quals interessés tenir facilitat d'accés.»

Font: VilaWeb