Dídac Boza: "La suspensió del TC ja no els funcionarà"

L’Estat repeteix el cerimonial. Primer, el dictamen favorable a la impugnació votat per unanimitat del Consell d’Estat. Després, l’aprovació del recurs en Consell de Ministres amb l’argument repetit, una i altra vegada, que es defensen la legalitat i la sobirania “de todos los españoles” . Finalment, utilització del Tribunal Constitucional, un cop més, per deixar fora de la legalitat la iniciativa del govern català i d’una amplia majoria del Parlament d’escoltar la voluntat del poble de Catalunya.

Fins aquí tot igual. Un ‘déjà vu’ en poques setmanes. Madrid actua com si liquidar aquest nou 9N fos exactament el mateix que liquidar el vell 9N. Però els actors polítics de l’immobilisme de l’estat (el Partit Popular de Mariano Rajoy i també el PSOE de Pedro Sánchez) comencen a veure ja que el resultat pot ser ben diferent del que va tenir la impugnació de la llei de consultes i del decret que va signar el president de la Generalitat el 27 de setembre passat.

El proble:ma de l’Estat, digui el que digui el Tribunal Constitucional, serà la resposta dels voluntaris, que seguiran mobilitzats. El gran contratemps de Madrid serà veure com centenars de milers dels ciutadans estaran a les 9 del matí fent cua a les portes del punts de participació per fer ús del seu dret de participació i de lliure expressió democràtica, que no es poden anul·lar, si és vol seguir parlant de democràcia. El problema de Rajoy i del seu acompanyant en la prohibició, Sánchez Castejon, és que focus de l’atenció internacional mirarà a Catalunya molt més del que ells voldrien. Sobretot, molt més del que convindria ara mateix a una Espanya que té el règim de 1978 en avançat estat de descomposició política, desbordada entre d’altres coses per uns nivells de corrupció insuportables.

Previsions per al 9N: una alta participació, suficient per deixar en ridícul la prohibició i per deixar clara la voluntat de la societat catalana de votar sí o no a la independència; nova mostra de comportament cívic de la ciutadania que anirà als punts de participació amb la seva papereta; paper clau dels 40.000 voluntaris, i denúncia formal de l’estat espanyol davant institucions internacionals signada per centenars de milers de ciutadans. Aquests seran els resultats que obtindrà Madrid. Un pas de gegant cap al divorci que es neguen a admetre.

Font: DidacBoza.cat

Vicent Partal: "Ja podeu anar impugnant"

El govern espanyol ha decidit solemnement d'impugnar el 9-N, una altra volta. Caram. Tant que se'n burlaren i ara resulta que han de córrer i inventar-se vés a saber què. Algunes de les portades exultants de la premsa madrilenya l'endemà de la suspensió del 'vell' 9-N deuen fer molt mal, ara, a Madrid. Resulta que el nou 9-N és més perillós que el vell i tot. En prenc nota. Ja ho diuen: riu bé qui riu darrer.

Amb tot, he de dir que l'originalitat de la resposta al nou 9-N és ben decebedora. Ciclostil i fotocòpia i repetir les bajanades de fa tres setmanes. Però en un context molt pitjor. Perquè avui el driblatge del president Mas es veu molt més clar que no aleshores: els ha deixats fora de joc. I no saben ben bé ni què impugnar. De manera que, preu per preu, sabates grosses: sembla que estan disposats a impugnar-ho tot. Literalment. Tot.

I, sincerament, la cosa no crec que els resulte. Ja ho entenc, que si poguessen impugnarien el país de cap a cap. Impugnarien la nostra existència —tota: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Però la possibilitat d'aconseguir-ho és francament remota. I ací, en la seua impotència, està la gràcia enorme de la situació creada amb el nou 9-N.

Hauran d'impugnar les paperetes i les urnes i els locals. Però no en tindran prou, amb això. Canviarem les paperetes, si cal, mourem les urnes i ens canviarem de local. I votarem igualment. Aleshores provaran d'impugnar els voluntaris. Quaranta mil ciutadans? I com es fa això? I acusant-los de què? Ja ho sabem que la lògica és poc preuada, a Espanya, però algú hauria de pensar amb el cap fred. Perquè al cap d'un minut tindran quaranta mil voluntaris més. I quaranta mil més quan impugnen aquests altres quaranta mil…

Marató 9N: Una trucada, un vot

Del 5 al 8 de novembre participa a la Marató 9N. Milions de trucades ompliran les urnes.

Xavier Diez: "L'enfonsament espanyol"

La qüestió catalana està servint a la ciutadania de l’Estat per evidenciar un problema més profund i que l’afecta més directament: Espanya experimenta un col·lapse multiorgànic. Les seves institucions s’han rebaixat fins al punt de semblar una caricatura. El seu prestigi internacional ha davallat a nivells turcs. El nivell de malestar social fa pensar en períodes prerevolucionaris. Gràcies a l’estupidesa de molts espanyols addictes a un nacionalisme banal, no semblen adonar-se que la irritació pel nostre independentisme és símptoma d’una decadència imparable.

El nostre procés ha servit per evidenciar la nul·la cultura democràtica hispànica i demostrar que no han sentit mai a parlar de Montesquieu. Que l’Estat fa servir els seus poders –brigada Aranzadi, TC, Brunete mediàtica i BOE– com a agents colpistes; que la gestió de crisis com la de l’Ebola manifesta una fatxenderia suïcida, que la corrupció ha passat de ser estesa en el sistema a esdevenir sistèmica, o que l’actitud autoritària ha convertit el fet català (i aviat el basc) en un maldecap internacional. Això s’ha traduït en una progressiva marginació d’Espanya en els organismes internacionals, en crítiques severes, per part de diplomàtics i institucions econòmiques, en una rebaixa implícita en l’estatus polític dins la UE i una fallida total de la “Marca Espanya”.

Per què? No fa tant la percepció exterior s’havia situat en uns nivells raonables. El procés de la Transició havia aconseguit entabanar bona part dels analistes. Tanmateix, alguna cosa havia anat passant perquè, a partir de mitjan anys noranta, la imatge de l’Estat davant del món (i dels mateixos espanyols) anés deteriorant-se. La Transició, i la democràcia tutelada resultant, es fonamentà en un pacte desigual pel qual les elits franquistes, guanyadores d’una guerra civil i imposades a l’Estat després d’una guerra d’extermini, mantenien el control tot permetent que governessin altres. Seguien dominant els poders fàctics, mentre deixaven la gestió política a personatges més o menys demòcrates. El període socialista, amb les seves llums i les seves ombres, havia permès modernitzar el país, d’acord amb l’evolució social del moment. Malauradament, amb l’eclosió del Partit Popular, el franquisme sociològic passa del control a distància a ocupar directament les institucions. Els populars, per heràldica, ideologia, aptitud i actitud han estat, i són, franquistes, és a dir, totalitaris, incompetents, intolerants, catalanofòbics, classistes, i com es demostra en el dia a dia, propensos a una corrupció profunda i adherida en el sistema, des d’una arrelada tradició d’impunitat. El nivell d’estrès que propicià l’Aznarato (1996-2004) ja va empènyer aleshores vers moments d’alta tensió. En recuperar el govern, han confós democràcia amb poder il·limitat i incondicional, amb formes dictatorials i continguts reaccionaris.

Quim Torra: "Tinc un vot i no tindré por d’usar-lo"

"Votem o no se’ns deixi votar, la imatge de cues de catalans davant dels seus col·legis electorals donarà la volta al món"

Amb –confio- el permís de Josep Ganyet & Jordi Calvís, autors d’aquest lema i de la il·lustració que han popularitzat arreu del país, vull titular aquest article, perquè reflecteix al mil·límetre el meu estat d’ànim actual.

Literalment tenim un vot. Jo escrit aquestes ratlles havent-me imprès la papereta del 9N, via el web participa2014.cat. Conec també on he d’anar el dia 9N a votar. Ja no em cal saber res més. A les 9 en punt seré davant les portes del meu col·legi electoral amb el meu vot pel SíSí.

Al llarg del dia d’avui, dijous, probablement sabrem que el Consell d’Estat impropi, aquella institució del Juràssic que acull exemplars franquistes del mateix període, emeten un informe per al govern de l’Estat impropi afirmant que el 9N s’ha de suspendre. Probablement divendres, el govern impropi enviï al Tribunal Constitucional impropi, aquell organisme on el seu president militava al PP en el moment de ser escollit, la sol·licitud de suspendre la votació. I el dimarts 4, probablement, es suspengui. O no. Vés a saber. Però la clau del moment actual és que faci el que faci el govern o el TC, ja no té cap interès. Ja tenim el nostre vot i no tindrem por d’usar-lo.

Som davant l’avantsala d’una oportunitat única: hi hagi urnes o es retirin per la guàrdia civil, milers de catalans aniran fins els seus col·legis electorals amb les paperetes a la mà. Estimats amics Josep i Jordi, el vostre lema i la vostra il·lustració es faran realitat. Votem o no se’ns deixi votar, la imatge de cues de catalans davant dels seus col·legis electorals donarà la volta al món.

On votar el 9-N: llista dels col·legis i punts de participació

S'ha obert una secció amb informació per als voluntaris de la consulta

Els ciutadans cridats a participar en la consulta del 9 de novembre ja poden saber el local i la mesa on els toca votar. El govern català ha habilitat un formulari a la web www.participa2014.cat, en què l'usuari pot introduir l'adreça que consta en el seu carnet d'identitat i, de manera immediata, obté la informació del local i la mesa a què és adscrit per poder participar en el procés. La informació es pot imprimir en un format de targeta, perquè sigui d'utilitat a l'hora de localitzar el local i la mesa.

Durant els primers minuts en què el formulari ha estat actiu hi ha hagut dificultats de funcionament, però s'han resolt al cap de poc.

També s'ha activat una secció amb informació per als voluntaris.

El 9 de novembre hi haurà 6.695 meses de participació, distribuïdes en 1.317 locals i 942 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya. A cadascú li pertoca un col·legi o un altre segons el codi postal que consti en el seu carnet d'identitat; i segons la lletra del cognom, una mesa o una altra. El punt de votació també es pot consultar, a més de la web, als ajuntaments i trucant al telèfon d'informació 012.

A més dels 600 espais que són de titularitat de la Generalitat —la majoria, instituts— i que es poden utilitzar per a la consulta, el govern ha treballat amb els ajuntaments per abastar tot el territori. Per això hi haurà molts centres educatius, tant públics com concertats, on es podrà votar.

Punts de votació a l'exterior

Les persones cridades a participar que es trobin a l'estranger el 9 de novembre podran participar en les seus del locals de participació a l'exterior. N'hi ha disset, que corresponen a les delegacions que té el govern a l'estranger. Són a Berlín, Brussel·les, París, Milà, Londres, Mont-real, Nova York, San José, Buenos Aires, São Paulo, Bogotà, Mèxic, Santiago de Xile, Tòquio, Hong Kong, Sydney i Copenhaguen. Vegeu-los ací.

Pel que fa a la votació dels catalans que viuen en alguns altres territoris del país, el govern ha habilitat finalment un lloc de votació a Perpinyà (Casa de la Generalitat) i un altre a Andorra la Vella (avinguda del Príncep Benlloch, 25).

Informació relacionada: Guia per a votar el 9-N

Font: VilaWeb

Conferència "L'hora de la veritat, l'hora de la complexitat" amb Salvador Cardús el 4 de novembre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Carme Forcadell: "Tornarem a ser un exemple"

Cada dia que passa els partits polítics espanyols estan més nerviosos i descol·locats davant la nova consulta del 9-N; s'han trobat que no hi ha cap decret ni cap document per poder portar als tribunals i no saben què han de fer ni com han de reaccionar.

Immediatament després que el president Mas anunciés que la consulta no es faria, d'acord amb el decret de convocatòria que havia signat, van felicitar-se perquè havien aconseguit aturar l'aventura independentista. Creien que amb la suspensió del decret per part del Tribunal Constitucional n'hi havia prou per liquidar el moviment sobiranista. De vegades penso que, tot i viure a Catalunya, alguns no entenen res o no ho volen entendre. Com poden pretendre aturar als tribunals la voluntat de la majoria dels ciutadans i ciutadanes d'aquest país?

Ben aviat es van convèncer que s'havien equivocat i que la nova consulta es faria perquè la gent té ganes d'anar a votar, per això van intentar desqualificar-la, dient que era una consulta de fireta, que era una presa de pèl i que encara era més antidemocràtica que l'anterior.

Per últim, els partits polítics constitucionalistes, després de la reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir de divendres passat, van adonar-se que el 9-N continua amb més força que abans, perquè els partits polítics democràtics i la societat civil estan decidits a fer que la jornada sigui un èxit, estan decidits a sortir al carrer i a votar.

Per això, alguns estan tan i tan nerviosos que han començat a fer declaracions forassenyades i perilloses, que poden tornar-se en contra d'aquests mateixos partits i enfonsar-los encara més dins del panorama polític català fins a esdevenir residuals. Han començat a trepitjar algunes línies vermelles que des de la societat catalana no estem disposats a consentir. En general els catalans som poc donats a les exageracions i a les sortides de to, no ens agraden de ningú i menys encara dels nostres representants polítics.

Tothom de GROC al Camp Nou coincidint amb el Barça-Celta de Lliga l'1 de novembre

ARA ÉS L’HORA tenyirà el Camp Nou de groc aquest dissabte 1 de novembre a les 20h en motiu del partit de la jornada 10 de la Lliga BBVA que enfrontarà el FC Barcelona amb el Celta de Vigo. La campanya unitària de l’ANC i Òmnium Cultural convida a tots els aficionats culers a lluir diferents elements grocs, el color que ARA ÉS L’HORA associa a la consulta, la democràcia i la llibertat, com samarretes, estelades, bufandes...

Triple acció del #PalauGroc

En aquesta mateixa línia, el grup d’animació del Palau Blaugrana ‘Dracs 1991’ ha proposat als seguidors de les seccions del FC Barcelona tenyir de groc el pavelló del club en els partits de l’Eurolliga de bàsquet d’avui divendres a les 20.45h contra el Turow Zgorzelec, el derbi de futbol sala del dissabte a les 12.45h entre el Barça i el Marfil Santa Coloma i el clàssic del bàsquet català entre el Barça i el Joventut del diumenge a les 12.30h.

El país canvia de color

Aquestes iniciatives s’uneixen a les diferents accions que el ‘País groc’ està tirant endavant en les últimes setmanes com la pintada del Poblenou del Delta, la col·locació d’una catifa groga al Festival de Cinema de Sitges o la ubicació d’una gran lona a la façana de la Pedrera. A banda, places, monuments, rotondes, carrers i fanals de tot el país també llueixen detalls grocs en suport a la iniciativa. El seguiment de les diferents accions del ‘País groc’ es pot realitzar a Twitter a través del hashtag #paísgroc.

Acte de campanya ARA ÉS L'HORA amb Carme Forcadell l'1 de novembre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Víctor Alexandre: "Legalitat contra democràcia"

"L’absolutista, per començar, fa una llei que li garanteixi una majoria perpètua, i, tot seguit, d’aquella llei, en diu democràcia"

La legalitat és l’arma més poderosa de les dictadures. S’estira i s’arronsa com un xiclet i marca els límits dels drets més bàsics de la ciutadania en funció dels interessos del poder. Si aquest poder absolutista se sent fort i segur de si mateix, pot arribar a mostrar-se complaent en alguns detalls. Però si se sent amenaçat i dubtós de les seves forces, reacciona amb còlera i no escolta raons. La llei, per tant, una llei feta a imatge i semblança seva, li serveix per criminalitzar els drets socials que el poden qüestionar. Sempre ha estat així i em temo que sempre ho serà.

La llei, en estats democràtics, deia que les dones eren éssers inferiors als homes; la llei, en estats democràtics, deia que els negres eren éssers inferiors als blancs; la llei, en estats democràtics, deia que les dones no podien votar; la llei, en estats democràtics, deia que els negres no podien compartir el mateix espai que els blancs. Era la llei. Ho deia la llei. I els polítics que la redactaven, els policies i jutges que la preservaven i els ciutadans que se’n complaïen es deien demòcrates i es consideraven gent civilitzada i respectuosa amb els drets humans. Molts, fins i tot, anaven a missa cada diumenge i es declaraven creients i temorosos de Déu. ¿Però com és que no tenien cap remordiment?, es preguntarà algú. Com és que sortien de casa i es passejaven pel carrer sense que els caigués la cara de vergonya? Doncs perquè la llei els protegia. Tots ells eren gent virtuosa, gent d’ordre, gent de seny, i no veien cap motiu per anar amb el cap cot. Els insolidaris, els problemàtics, els pertorbadors, els qui fracturaven la societat amb les seves demandes, eren les dones que volien tenir els mateixos drets que els homes i els negres que volien tenir els mateixos drets que els blancs. On s’és vist!

Més de 38.700 voluntaris s'han apuntat al 9-N

La xifra gairebé dobla la que demanava el govern · Demà es publicarà la llista de col·legis

Un total de 38.706 voluntaris s'han apuntat per ajudar en el procés participatiu del 9 de novembre. Ahir a migdia, quan passaven cinc minuts de tres quarts d'una, es va tancar el termini d'inscripcions. El procés per a apuntar-s'hi havia començat el 17 d'octubre. La Generalitat demanava la col·laboració d'uns 20.000 voluntaris, dels quals uns 3.000 haurien de ser funcionaris. En 24 hores ja es va arribar a 11.696 inscrits. Els voluntaris faran funcions a les meses de votació, com ara identificar els votants o fer el recompte de paperetes. No rebran cap compensació econòmica ni el dret d'obtenir permís laboral.

Aquesta setmana hi ha unes quantes dates importants del procés previ i de preparació de la votació del 9-N. Vegeu-les ací:

- Demà, dimecres 29, ja es podrà consultar el lloc de participació: a la web participa2014.cat, al 012 i als ajuntaments.

- Dijous 30 començarà a comunicar-se l'assignació de tasques als voluntaris.

- Dijous 30 començarà un període de deliberació pública i participativa, fins el 8 de novembre, per a fomentar el debat en la població. La Generalitat posa a disposició de totes les associacions, entitats i partits que ho vulguin una xarxa de 241 equipaments civils a tot el territori (casals cívics, hotels d'entitats, casals de gent gran i oficines de benestar social) i 64 equipaments culturals (biblioteques, arxius comarcals i museus que tinguin sales d'actes o de reunions). També es demana a la CCMA i als seus mitjans, a més dels governs locals, que col·laborin en la deliberació pública per a fomentar la informació i la participació.

Paradeta informativa, diumenge 2 de novembre

Què esperes per a venir a col·laborar-hi?

Diumenge, 2: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença)

Junts podem!

Què són les paradetes o com participar-hi

Sardanes per la independència al Pla de la Catedral l'1 de novembre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Marta Espasa: "Espanya és el país més descentralitzat del món?"

Últimament el president Rajoy i altres membres del Partit Popular afirmen de manera molt contundent que Espanya és el país més descentralitzat del món. És cert?

El primer que hem de dir és que la descentralització es produeix tant en països unitaris, és a dir, amb dos nivells de govern (central i local), com en països federals amb tres nivells de govern (central, regional i local).

En segon lloc, la descentralització implica que el govern central traspassi a les administracions més pròximes als ciutadans capacitat de decidir i de gestionar determinades polítiques, ja que tant els governs regionals com els locals són els que coneixen més bé les preferències i necessitats dels seus ciutadans i, per tant, poden adaptar millor les polítiques a aquestes preferències. D’aquesta manera, la descentralització genera uns nivells de benestar més elevats que la provisió centralitzada, uniforme i homogènia, que no té en compte les diferències territorials.

En tercer lloc, la descentralització, perquè sigui efectiva, s’ha de produir tant per la via de la despesa pública com per la via de l’ingrés. És a dir, si es traspassen competències a les administracions territorials també cal traspassar els recursos necessaris per poder-hi fer front.

El 9-N: la clau de la participació

Els catalans han anat a votar cinc vegades en referèndums oficials

El dia 9 de novembre els catalans són convocats a les urnes perquè donin l'opinió sobre la independència de Catalunya. No serà la primera vegada que hom els demana que opinin directament sobre un tema concret. Fins avui, cinc vegades han estat cridats a les urnes oficialment: per la constitució espanyola (1978), l'estatut (1979), l'entrada a l'OTAN (1986), la constitució europea (2005) i l'estatut (2006). A més a més, també hi hem inclòs una sisena avinentesa: les consultes populars que es van fer arreu per iniciativa popular i que van començar a Arenys de Munt.

VilaWeb ha volgut comprovar quin havia estat el suport dels catalans en consultes anteriors, i en el gràfic que us oferim no us mostrem la participació, sinó la quantitat de catalans que van votar a favor en cada consulta. El 9-N podrem saber si hi ha més independentistes que no pas gent que va votar a favor de la constitució europea, per exemple. Dit això, aquest exercici comparatiu seria més just si el govern espanyol hagués permès la consulta sobre la independència, perquè no és igual fer un referèndum amb l'estat a favor, i totes les garanties, que amb un estat en contra. Sigui com sigui, les dades, algunes de sorprenents, són oficials i extretes de la pàgina de l'Idescat de la Generalitat de Catalunya. En el cas de les consultes populars per la independència, hem fet servir aquest resum publicat pel diari el Punt.

Ramon Alturo i Lloan: "La imposició brutal del PP"

El Partit Popular, en aquesta legislatura, s’ha convertit en l’executor del Govern espanyol amb la imposició brutal del corró parlamentari com a conseqüència de la seva majoria absoluta. Tot i aquesta actitud, el PP confon tenir majoria absoluta amb tenir la raó absoluta. I així es dedica a menystenir tots els ciutadans que representem els partits polítics de l’arc parlamentari.

Les urnes atorguen el poder. És un fet indiscutible i democràtic. Ningú no ho qüestiona, però el diàleg parlamentari, el respecte i la negociació són part indissociable d’una democràcia participativa, perquè si no es fa així hi ha el risc de caure en situacions que esdevenen tot el contrari. És aleshores quan es pot definir aquesta manera de fer les coses com un abús en tota regla.

Hi ha diversos exemples que posen clarament de manifest aquesta pulsió, aquesta necessitat del PP per a demostrar la seva dissociació amb el consens. En aquest sentit, els Pressupostos Generals de l’Estat tornaran a tirar endavant sense cap esmena dels grups de l’oposició i amb un evident maltractament contra Catalunya que aporta un 19% al PIB de l’Estat i rep en inversions només un 9,5%.

Un altre exemple de com funcionen ha estat la tramitació de la Llei Òmnibus de Mesures Urgents per al Creixement, la Competitivitat i l'Eficiència. La norma va superar el rebuig de l’oposició i el PP no va admetre, un cop més, ni una sola de les 556 esmenes presentades.

Hi ha més casos com el de la LOMCE o la llei d’unitat de Mercat. En tots ha quedat ben clar que el PP es dedica en aquesta legislatura a realitzar una reforma de la Constitució per la porta del darrera, recentralitzant i laminant competències de les Comunitats Autònomes.

Font: in.directe.cat

Nou vídeo: "Ara és l'hora de construir el futur. Si no ho intenteu què fareu? Esperar que Espanya es col·lapsi?"

La Gigaenquesta al barri de la Sagrada Família el 27,28 i 30 d'octubre

Com saps, ja ha arrencat la campanya pel Sí a la independència d’Ara és l’hora. Els propers dies continuarem amb les actuacions planificades per realitzar la GigaEnquesta al Districte de l’Eixample, en concret al barri de Sagrada Família.

Per tal que aquesta campanya sigui un èxit, necessitem el màxim de voluntaris possibles per arribar a totes les llars del barri i escoltar les propostes dels nostres veïns en relació al País que volem.

Et convoquem, doncs, dilluns 27, dimarts 28 i dijous 30 d’octubre al punt de trobada següent:

Centre Cívic de la Sagrada Família. Carrer Provença, 480 (rampa d’accés).

L’horari de trobada pels nous Voluntaris és a les 18.00 hores (per rebre una formació específica); als voluntaris que ja heu col·laborat en la GigaEnquesta us esperem a les 18.30 hores.

Finalitzarem sobre les 20.30 hores, quan haurem de tornar al punt de trobada per retornar la documentació generada.

Porta un amic, parent o veí, ens ajudaràs a ampliar la base de voluntaris i serà mes divertit (no cal estar inscrit prèviament).

Per tal de planificar les jornades ens aniria molt bé que poguéssiu confirmar la vostra assistència enviant un missatge de correu electrònic a la bústia següent: sagradafamilia@assemblea.cat indicant el/s dia/dies, hora/hores, en els quals podeu prestar el vostre ajut.

Recorda que:

• Només has de portar un bolígraf.
• No portis cap indumentària amb simbologia independentista; tampoc la samarreta d’Ara és l’hora.
• Si tens entre 16 i 18 anys, has de portar una autorització signada pels pares o tutors legals. Et recordem que només poden participar en la Gigaenquesta els majors de 16 anys.

Moltes gràcies!

Entre tots ho farem possible!

9N Votarem. 9N Guanyarem

Dídac Boza: "Som voluntaris"

«Sóc un dels voluntaris del 9-N. Per això no em dóna la gana dedicar ni una sola ratlla d'aquest article a picabaralles polítiques»

Catalunya és país de voluntaris. Ben mirat, no ha de sorprendre a ningú que quan ens disposem a preparar la primera consulta organitzada per un Govern sobre la possibilitat de tenir un estat independent, bona part del dispositiu de votació depengui de milers de persones disposades a prestar-hi voluntàriament el seu temps, el seu compromís cívic i el seu esperit democràtic. El fet que en poc més de quatre dies la Generalitat hagi tingut la resposta d'uns 30.000 voluntaris per fer possible un primer tast d'exercici d'autodeterminació és, per ell mateix, un indicador significatiu. És una resposta contundent, pacífica, democràtica i no impugnable a un Estat espanyol que nega Catalunya com a subjecte polític. No, la resposta dels voluntaris no és cap sorpresa, com tampoc no ho és el paper decisiu del món local en aquesta gran operació de país. Només cal que mirem a la nostra història.

Molts cops hem vist a Catalunya com els col·lectius de voluntariat, les entitats veïnals o les associacions culturals han hagut d'assumir funcions i serveis que, en un país normal, haurien estat feina d'un estat propi o, almenys, d'un estat propici. Durant l'última dictadura, veïns d'alguns barris de Barcelona havien de construir-se ells mateixos la xarxa de clavegueram perquè les autoritats de l'Ajuntament, nomenades directament per l'estat franquista, ignoraven una necessitat tan bàsica. Durant massa dècades la preservació de la llengua i la cultura ha depès exclusivament de la empenta i de la iniciativa de la societat civil perquè les autoritats de l'estat se'n desentenien, quan no les prohibien directament. I sempre depenent dels convulsos contextos polítics espanyols dels segles XIX i XX els poders locals de Catalunya -ajuntaments i diputacions- van saber trobar escletxes per poder posar en marxa escoles, biblioteques o hospitals que el país necessitava i que l'estat no feia. És lògic, doncs, perquè ho hem fet tota la vida i perquè ho portem a l'ADN, que la societat civil i els ajuntaments en avoquem en aquest 9-N. Naturalment que no és com la majoria hauríem volgut però sí que és l'escletxa -potser l'última escletxa- per la qual ens haurem de colar per a construir el futur.

Conferència-debat EL PAÍS QUE VOLEM "Construint la reforma horària" el 29 d'octubre

Ara tenim la possibilitat de construir un país nou de cap a peus, i un dels reptes que es presenta a la Catalunya que ve però que porta una certa controvèrsia és la reforma horària.

Quants de nosaltres no estem insatisfets de plegar tard i cansats de la feina després que ja fa estona que els fills han sortit de les mil activitats extraescolars que han de fer mentre esperen els pares per a sopar? Els avis, l’escola mateixa o un cangur són els encarregats de portar la mainada amunt i avall fins a l’hora de sopar.

Amb aquests horaris, tampoc no es pot participar gaire en la vida social, o trobes que sí? Les nostres entitats són plenes de voluntaris, però bàsicament es tracta de jubilats o d’algú que té la sort de disposar d’un horari més racional, gaudir de jornada intensiva, treballar a temps parcial o que, malauradament, està a l’atur.

Volem que les empreses finalitzin la jornada laboral a les cinc de la tarda, com a les escoles? Volem un comerç que tanqui a les set del vespre? I el sector del turisme hi estarà d’acord, amb aquesta reforma? I tu, què en penses: vols canviar els horaris o ja t’estan bé com estan?

Vine el dia 29 d’octubre a la xerrada de Fabian Mohedano i ajuda’ns a construir un nou país!

Equip de Coordinació
ANC-SFxI

Crònica de la Festa de Tardor i més coses

La setmana prèvia a la Festa de Tardor ha estat especialment moguda pel trencament anunciat, el dimarts 14, de la unitat d’acció dels partits sobiranistes que impulsen la jornada del 9 de novembre.

Aquest fet va motivar una reacció immediata de totes les assemblees territorials a obrir un debat intern per a arribar a un posicionament propi que permetés, com així ha estat, que el ple del Secretariat Nacional (SN) elaborés la proposta definitiva que es va presentar diumenge en l’acte de la plaça de Catalunya.

Nosaltres no hem estat absents d’aquest debat i, davant la impossibilitat de convocar una assemblea general extraordinària de socis –com tocava fer– per limitacions de local, vàrem optar per fer una reunió extraordinària de l’Equip de Coordinació, convidant-hi tots els membres actius de les tres comissions que tenim. D’aquesta reunió de més de trenta persones en va resultar una proposta que fou enviada al SN i que està en línia amb la que es va anunciar diumenge.

Hem tingut, doncs, una festa de tardor en què hem dut a terme la primera jornada de gigaenquesta al barri, amb l’ajut de més de seixanta voluntaris, la interessant xerrada-taller de Liz Castro el dissabte a la tarda i la decisió de sumar-nos col·lectivament a la gran concentració per la unitat, convocada per l’ANC i Òmnium, de la plaça de Catalunya.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració, i, sense ànim de saturar-vos, només us demanem de seguir atents i il·lusionats en aquests procés que ens ha de dur al nou país que volem.

Equip de Coordinació
ANC - SFxI

Recull fotogràfic del cap de setmana:

Votar el 9N és més important del que alguns pensen

Aquest 9N, és de vital importància que absolutament tots anem a votar. Tant fa si alguns partits encara es barallen. Tant fa si en lloc de consulta se li diu procés participatiu. Tant fa que intentin ridiculitzar per tots els mitjans aquesta votació. Fins i tot tant fa que no vulguin dir-ne votació. Perquè el fet realment important és que serà el primer cop que podrem, per fi, comptar quanta gent vol la independència. I ho farem sense lligar-ho a cap opció política. No serà aquell joc que sovint es fa, després d'unes eleccions, de sumar els vots d'uns partits i uns altres, i suposar quina opció tindria més suport.

És cert que aquesta no serà la votació definitiva. Però és la més important, de moment. Perquè sense aquesta difícilment seguiran les altres. Ja vindran eleccions per triar un nou Parlament que proclami la independència. I després un referèndum de debò, organitzat ja pel nou estat català, per tal que la població ratifiqui amb totes les garanties la decisió presa pel Parlament. I després caldrà votar la nova constitució catalana. I després un nou Parlament on, ara ja sí, hi hagi el clàssic enfrontament entre ideologies. Per tant, tenim moltes coses per votar, encara. Però aquesta és la primera. I per això ara és la més important.

Per entendre com n'és d'important aquesta votació, cal analitzar dues vessants. Una en clau externa. Aquell dia, llargament anunciat durant gairebé un any, tots els mitjans de comunicació internacionals –i també les cancelleries– ens estaran enfocant. La "foto" dels catalans fent cua per votar democràticament i pacífica és la millor imatge perquè el món entengui que Catalunya vol un nou estat, independent de l'estat espanyol, malgrat totes les traves que aquest hi posa. És la foto que des del govern espanyol malden per evitar com sigui.

I l'altra clau és interna, per la imprescindible unitat política. Com més gent voti aquell dia a favor del sí-sí, més fàcil serà recompondre la unitat dels partits. Perquè si els que van a votar són pocs, la temptació d'alguns partits de despenjar-se del procés pot fer-se massa gran. Hem de ser tots plegats, partits polítics i votants, prou generosos per a entendre que l'objectiu principal, la independència, passa per sobre dels legítims interessos particulars. El dels partits, de tenir representació pròpia i poder guanyar eleccions. I el dels votants, de poder triar aquelles opcions que millor s'adaptin al perfil ideològic particular.

Xerrada "Parlem sobre l'estat independent?" el 30 d'octubre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Paluzie: "El repartiment del deute públic és una gran arma per negociar la independència amb l'Estat"

L'economista presenta el llibre 'Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent' i apunta que, si s'expulsa Catalunya de la UE i li va bé, podria incentivar que altres en marxessin

"El repartiment del deute públic és una gran arma de Catalunya per negociar la independència amb l'Estat. Per garantir la continuïtat en els tractats internacionals, com la pertinença a la UE, Catalunya pot oferir un repartiment del deute amb Espanya". Aquest és un dels arguments que la degana d'Economia i Empresa de la UB, Elisenda Paluzie, defensa en el seu nou llibre 'Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent', que ha presentat aquest dimarts en una entrevista amb l'ACN. L'economista analitza el potencial econòmic d'un estat català i explica com Catalunya podria pagar les pensions, disposaria de més recursos fiscals i es mantindria dins de l'euro i de la UE.

L'economista ha argumentat que, si no hi ha negociació entre els governs català i estatal en cas d'independència, el Tresor espanyol ha d'assumir la totalitat del deute públic. "En el dret internacional, regeix el principi de 'taula rasa'. Si es considera que Espanya és l'estat continuador i Catalunya un estat completament nou que no hereta drets ni actius, tampoc hereta obligacions i neix net de deute públic", ha explicat.

Catalunya sí que naixeria com estat amb el deute propi de la Generalitat, que representava a desembre de 2013 uns 57.000 milions d'euros, l'equivalent al 30% del PIB català. "Una Catalunya independent tindria un deute públic baixíssim en relació als estàndards europeus. Aquesta és una gran arma en la negociació amb l'Estat. Per garantir la continuïtat en els tractats internacionals, com la pertinença a la UE, es pot oferir un repartiment del deute", afegeix.

Paradeta informativa, diumenge 26 d'octubre

Què esperes per a venir a col·laborar-hi?

Diumenge, 26: Al matí, d'11 a 2, a l'avinguda de Gaudí (Gaudí / Provença)

Junts podem!

Què són les paradetes o com participar-hi

Vicenç Villatoro: "Contra la independència, en nom de la solidaritat"

Sento un dels escassos argumentadors polítics del no dient que això de l’independentisme és una mostra d’insolidaritat: els rics se’n van per no haver de pagar als pobres. I que això en l’Europa de l’estat del benestar és indecent. Em sap greu, perquè necessitem arguments democràtics del no, però em fa l’efecte que viuen en un món que ja no existeix. La independència insolidària era possible fa cent anys, amb mercats nacionals, fronteres i aranzels. No és un concepte raonable dins de la Unió Europea. Perquè aquesta solidaritat es dóna, a través de la Unió Europea. I es dóna entre estats independents. No és tan sols que el nord d’Itàlia sigui solidari amb el sud, és que el nord d’Europa és solidari amb el sud. Alemanya ha sigut enormement solidària amb Espanya, tot i que Espanya és independent d’Alemanya. Però la solidaritat dintre de la Unió Europea figura que se situa en paràmetres més racionals, pactats i sostenibles que la solidaritat imposada a l’interior d’alguns estats, com l’espanyol, dictada per l’exercici del poder polític. No es tracta de deixar de ser solidaris, es tracta de ser-ho en la mesura que cal, amb qui de veritat ho necessita i de manera que li sigui útil (i no esdevingui crònic).

Font: ara.cat

Víctor Alexandre: "La nova consulta"

La nit del 13 d’octubre passat moltíssims catalans van patir una gran decepció en saber-se que el consens dels partits sobiranistes, amb relació a la consulta del 9-N, s’havia esquerdat. Va ser una decepció lògica, ja que el mandat que aquests partits havien rebut de la ciutadania en les darreres eleccions al Parlament era que fossin capaços de superar les seves diferències i que fessin un exercici de maduresa i generositat en benefici del país. Malauradament, però, la unitat no ha reeixit i ha predominat aquell tret tan català del desacord, cosa que des d’un punt de vista psicològic és comprensible, perquè tres segles de sotmetiment i captivitat fomenten més la picabaralla interna que no pas l’audàcia i l’assertivitat, però hi ha moments en la història dels pobles en què els seus representants polítics han d’estar a l’alçada dels esdeveniments. Sobretot si està en joc el bé més preuat de la vida: la llibertat.

Tanmateix, no cal dramatitzar. Deixem el dramatisme per als partits espanyolistes, que, com és prou sabut, el practiquen amb força assiduïtat i altes dosis de teatralitat, i analitzem fredament tot el que han afirmat. Si ho fem, veurem fins a quin punt han quedat desencaixats amb la decisió catalana de seguir endavant amb el 9-N i el devessall d’atzagaiades que han arribat a dir per amagar el seu sentiment de derrota. Resulta que quan ja salivaven imaginant-se que el cap del president Mas els era servit en safata i que el procés català es rostia a la graella, algú ha fet petar els dits i els ha tornat a la realitat. El somriure, per tant, se’ls ha glaçat a la cara. Miquel Iceta ha dit que la consulta no tindrà “les mínimes garanties democràtiques”, Alícia Sánchez-Camacho ho ha reblat dient que “el procés independentista s’ha acabat” i Albert Rivera ha afegit que “Artur Mas hauria de dimitir, reconèixer el seu fracàs i demanar perdó”. Déu n’hi do, oi? Ja sabem que la manca d’arguments obliga a l’estirabot i fa que aflorin els anhels més pregons, però una mica de sentit del ridícul no els vindria malament.

Muriel Casals: "Un pas endavant"

Ho hem tornat a fer. Tossudament alçats, com diria l'amic Llach. Més de 100.000 persones vam tornar a ratificar ahir la força i voluntat de la societat civil catalana. La plaça Catalunya va ser un clam per decidir el nostre futur polític ben aviat, tal com vol una majoria social i política del nostre país.

Els últims cinc anys els partits i les institucions han estat a l'altura i han anat fent camí. Construint un procés ple de tensions i d'acords, però avançant junts. I malgrat les hores d'incertesa i el perill del desànim, ahir vam traslladar als partits que hem de continuar junts el camí, com fa Òmnium amb l'ANC i altres entitats de la societat civil. Els partits han de refer aquesta unitat perquè la consulta del 9-N s'assembli tant com sigui possible a la consulta convocada pel president Mas el passat 27 de setembre. Gràcies a la unitat va començar tot; amb ella ho hem de saber acabar tot.

Unitat, urnes i independència. Aquests són els tres punts del nostre posicionament d'ahir. Unitat de tots els partits per fer possible la mobilització del 9-N; un mandat de les urnes clar; i independència, si una majoria de catalans i catalanes així ho volem. Per això hem demanat al president Mas la convocatòria d'eleccions plebiscitàries en un termini màxim de tres mesos. Volem iniciar la primavera del 2015 amb un nou parlament constituït. Si el president ho fa tindrà el nostre suport i convertirem el 9-N en una mobilització massiva.

Sebastià Alzamora: "Independència per cansament"

El que està passant a Catalunya no té precendents ni equiparació possible. Les comparacions amb Escòcia no serveixen, ni les que fan referència al País Basc. Les al·lusions a Rosa Parks, Teresa de Calcuta o Mahatma Gandhi tampoc no són operatives. Per bé o per mal, Catalunya està protagonitzant la seva pròpia història i està obrint un camí que servirà de referent per a molts pobles d’Europa i del món occidental. No es tracta de nacionalisme, com algunes veus s’obstinen a assenyalar: es tracta d’una qüestió de dignitat ciutadana, i de poder exercir-la. I aquesta dignitat ciutadana s’exerceix a través del vot.

És clar que la majoria dels catalans i les catalanes que volen votar desitgen fer-ho a favor de la independència: no hi ha millor manera d’encendre els ànims de qualsevol persona que negar-li una vegada i una altra el que és un dret fonamental. No hi ha paraules més eloqüents a favor del dret a decidir que les que se li varen escapar a la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho: “No votar és un triomf de la democràcia”. No hi ha res que encengui més les ganes de votar, i de votar sí-sí, que la postura del president d’Espanya, Mariano Rajoy: “Mentre jo sigui president, no es produirà mai un referèndum d’aquesta naturalesa”.

El coneixement més elemental de la naturalesa humana diu que no hi ha manera més eloqüent d’incitar a la rebel·lió que negar-li a la ciutadania l’exercici de la seva condició. “El populatxo no té pa?”, va dir Maria Antonieta. “Bé, doncs que mengin brioixos, va replicar”. Poc temps després, el seu cap queia dins un cabàs després d’haver passat per l’instrument d’execució instaurat (que no ideat) per Joseph Ignace Guillotin.

Carme Forcadell: "Demostreu que sou dignes representants del poble que us ha votat"

La plaça de Catalunya retruny amb el cant dels 'Segadors'

A l'acabament de l'acte central de la campanya 'Ara és l'hora'

Un cop pronunciats els discursos de Muriel Casals i de Carme Forcadell, l'acte 'Fem un pas endavant!' ha acabat amb el cant dels 'Segadors', entonat per una plaça de Catalunya plena de gom a gom. Us n'oferim el vídeo:

Font: VilaWeb

Xerrada "#9N2014. Fem camí cap a la república catalana" el 24 d'octubre

Conferència "a un pam de la independència" el 21 d'octubre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Germà Capdevila: "Tot va bé si acaba bé"

Tots vam quedar una mica estabornits després dels moviments més recents del procés català. Tothom hauria volgut un escenari d'unitat monolítica fins al final, però en una iniciativa transversal i de lideratges compartits com aquesta, el que és sorprenent és que s'hagin mantinguts units fins ara. Si ho han fet, si hi ha encara possibilitats de reconstruir la porcellana esquerdada, és per una raó senzilla i poderosa: l'alè al clatell d'una majoria de catalans units i organitzats per tirar endavant tot plegat. Un cop superada la decepció i fins i tot la ràbia que ens pugui haver ocasionat la ruptura de la unitat, l' important és que el moviment de base segueix unit i ferm en l'objectiu final: la independència. La realitat és que el procés és tan radicalment democràtic, que els nostres representants no podran fer altra cosa que obeir la voluntat popular. No ens posem més nerviosos del compte, i continuem endavant. Demà, omplim la plaça Catalunya, el 9-N rebentem les urnes de paperetes, i en les següents eleccions, siguin quan siguin, amb partits que vagin junts, separats, de dos en dos o barrejats, amb llistes cíviques o sense, els catalans votarem massivament per la independència, i triarem només aquells diputats que estiguin disposats a fer efectiva la voluntat popular al Parlament. Si fem una mica de zoom al moment que estem vivint ara mateix, comprovarem que això no té marxa enrere, i desembocarà en una Catalunya lliure i independent.

Font: elPuntAvui

Projecció de la pel.licula L'ENDEMÀ i taula rodona amb Isona Passola el 22 d'octubre

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Jaume Marfany: "19/10: Plaça de Catalunya"

No hi haurà consulta. Si més no, no hi haurà la consulta que tots volíem i per la qual hem treballat tant durant els darrers mesos. Des de feia dies, tots percebíem els problemes i la tensió existent. Una tensió, emocional i política, que sobretot ha estat i està present en tota la gent que havia posat la il·lusió i l'esperança, però, sobretot, l'esforç i el treball perquè el 9N es pogués votar i decidir el futur polític de Catalunya.

En aquest escenari de no consulta o, si ho preferiu, d'un succedani de la consulta, l'opinió ciutadana pot optar per dos camins diferents:
El primer, buscar culpables entre nosaltres mateixos. Veure què és el que s'ha fet malament des del Govern català, des dels respectius partits, des de les organitzacions de la societat civil com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Podem desesperar-nos, indignar-nos i, el que seria pitjor encara, frustrar-nos col·lectivament perquè el 9N no es pot celebrar en la manera i condicions que tots hauríem volgut.

El segon, tenir molt clar que si no hi ha 9N, si el que hi ha és un succedani que ens permet votar, més enllà dels errors propis, només hi ha un sol culpable: l'Estat espanyol i la seva més que baixa qualitat democràtica, que posa en seriós dubte la separació de poders i el propi Estat de dret. Aquest és el nostre únic adversari o, si ho preferiu sense eufemismes, el nostre únic enemic.

És possible que l'arbre no ens hagi deixat veure el bosc. El 9N no és ni ha sigut mai l'objectiu. El 9N és un camí, el que hem cregut més adequat, per arribar a la independència. Més que un camí era una etapa per arribar a aconseguir el mandat democràtic que ens permeti proclamar la independència.

Eduard Voltas: "Ens veiem diumenge"

«No estic gens d'acord, gens, que no s'hagi anat fins al final amb la consulta convocada per decret, però no em quedaré a casa el 9-N»

Després de 48 hores de dubtes i desconcert, ja he pres la meva decisió personal sobre el 9-N. Si el govern del meu país organitza una consulta o un procés participatiu o el que sigui per preguntar-me si vull o no vull la independència, aniré al punt de votació i contestaré la pregunta. No porto 30 anys activament implicat en la lluita democràtica per la independència per acabar quedant-me a casa el dia que el Govern (el Govern!) em fa la pregunta. No estic gens d'acord, gens, que no s'hagi anat fins al final amb la consulta convocada per decret, però no em quedaré a casa el 9-N.

El valor que jo dono a aquest nou format del 9-N és exactament el mateix que vaig donar a la V. Una demostració popular i massiva, però en comptes de trams i samarretes aquest cop farem servir urnes i paperetes. Només demano que siguem conscients que si hi van 1,8 milions de persones voldrà dir que ha votat un 30% del cens. Que a una demostració popular hi vagi el 30% del cens és un èxit sense precedents. Que a una consulta sobre la independència hi vagi el 30% del cens és un fracàs absolut. Més val, doncs, que des de ja li donem al 9-N el caràcter que realment té: una demostració popular que segueix la seqüència de les manifestacions dels tres darrers Onzes de Setembre.

Quim Torra: "Una declaració d’esperança"

"L'espai central de la Catalunya política, aquell màgic lloc anhelat per qualsevol força política, l'ocupem nosaltres"

En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als clàssics en moments de neguit i ànsia.

El catalanisme, és a dir, l'independentisme, viu aguantant la respiració des de les darreres eleccions. Un cop la tramuntana va netejar les boires electorals, els catalanistes vam descobrir que havíem guanyat, que som majoria i que tenim a l'abast el que cap generació abans que la nostra havia somniat. Per què? Senzillament perquè estem al bell mig del país. Que ningú no s'equivoqui: l'espai central de la Catalunya política, aquell màgic lloc anhelat per qualsevol força política, l'ocupem nosaltres.

Anys d’un trasbals immens, de declaracions de sobirania i de fulls de rutes, del treball esplèndid, rigorós i imprescindible del CATN i de tantes associacions i fundacions que ens han fornit d’arguments; temps de manifestacions històriques, de lleis i de decrets. D’esperança d’un futur en llibertat pel nostre poble. De riure i d’alegria. Ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, fins a la majoria. Un concepte, recordem-ho, molt recent, acostumats com estàvem a moure’ns en la marginalitat i els extrems.

Posicionament de l’Assemblea Nacional Catalana davant la situació política actual

Companys/es,

Davant del nou escenari que s’ha obert amb la impossibilitat de fer la consulta del 9N tal com estava prevista i després de la compareixença d’avui del president Mas i la seva proposta d’emmarcar la consulta dins d’un procés de participació ciutadana, des del Comitè Permanent de l’ANC us manifestem el següent:

1. Som davant de la decisió més important que ha de prendre l’Assemblea des de la seva constitució el 2012.
2. Volem que aquesta presa de decisió sigui el resultat d’un debat, tant en el si del Secretariat Nacional com, fins on sigui possible, en el si de les pròpies Assemblees territorials, sectorials i exteriors.
3. Amb aquest objectiu ens hem marcat el següent calendari:

• Dimecres 15 d’octubre, a les 18h, plenari del Secretariat Nacional
• Dijous 16 i divendres 17 d’octubre, dies per recollir l’opinió i el posicionament de les AT, AS i AE (Assemblees territorials, Assemblees sectorials i Assemblees exteriors)
• Dissabte 18, a les 10h Comitè Permanent. A les 16h nova reunió del Secretariat Nacional per acabar de debatre, amb la informació recollida dijous i divendres al territori, el posicionament de l’Assemblea que es farà públic en l’acte de diumenge 19 d’octubre a la plaça de Catalunya.

Els membres del Secretariat Nacional seran els responsables de recollir aquesta informació en el seu territori i traslladar-la al plenari del SN del dissabte a la tarda.

Us demanem la màxima implicació en l’acte del dia 19 a la plaça Catalunya de Barcelona. Feu-ne tota la difusió que estigui al vostre abast.

El 19 d’octubre serà un altre dia important que marcarà el camí a seguir a partir d’ara. Fem que la plaça Catalunya esdevingui un autèntic clam per avançar en el camí de la independència!

Comitè Permanent ANC

Omplim la plaça Catalunya el diumenge 19 d’octubre

PROPOSTA DE LA SOCIETAT CIVIL PER A CATALUNYA

La campanya ARA ÉS L’HORA convoca un acte multitudinari per a aquest diumenge 19 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. En el transcurs d’aquest acte, la campanya unitària presentarà la proposta de la societat civil per a Catalunya, en aquest moment de tanta transcendència.

L’acte començarà a dos quarts d’una del migdia (12:30). Hi intervindran Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, i Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural.

Aquest és el comunicat de les entitats:

- L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural convoquen un acte massiu per la Unitat i per fer una proposta a la societat catalana el proper dia 19 d'octubre a les 12:30 hores a la plaça Catalunya, a Barcelona.

- Serà en aquest acte, on intervindran Carme Forcadell i Muriel Casals, que ARA ÉS L’HORA expressarà la seva opinió i explicarà els següents passos que durà a terme.

- Fins aleshores ambdues entitats estan escoltant l’opinió del territori i de tots els seus òrgans de direcció; i dialogant amb els agents polítics i socials per assolir una posició sòlida i reposada en un moment de tanta transcendència.

Festa de Tardor de la Sagrada Família el 17, 18 i 19 d’octubre

Per tercer any consecutiu, participem en l’organització d’aquesta festa, que se celebra el mes d’octubre, i enguany ho fem amb dues activitats:

Dissabte, 18, a les 7 de la tarda, a la Sala d’Actes del Centre Cívic

Conferència-taller «Piula per la independència», a càrrec de Liz Castro, escriptora i traductora nord-americana, coneguda pels seus llibres i experta en l’ús de les xarxes socials. És autora del llibre What’s up with Catalonia? i coordina l’edició en anglès del diari VilaWeb.

Diumenge, 19, de les 11 del matí a les 3 de la tarda, a la cruïlla de Provença-Gaudí

ACTA DEL DIUMENGE 19 SUSPÈS, TOTHOM A PLAÇA CATALUNYA.

Paradeta informativa equipada amb ordinadors per a poder navegar per l’aplicació http://www.elpaisquevolem.cat/, que ens convida a un procés participatiu i plural per a opinar sobre la construcció del nou país.

Oportunament farem la crida del voluntariat necessari per a organitzar els actes previstos, i comptem amb la vostra predisposició.

Gaudiu de la festa!

Equip de Coordinació
ANC-SFxI

Carles Capdevila: "Més irreversible que ahir, menys que demà"

EN DIES d’incerteses, miro de resumir set certeses personals.

U. El procés, que fa temps que és irreversible, ho és encara més, perquè manté el camp base mobilitzat i no troba alternativa, només topa amb una paret. No s’acaba res.

DOS. El repte és complicadíssim i és lògic que hi hagi dificultats i diferències. La diversitat dels partits ho enriqueix i alhora ho fa tot més difícil.

TRES. Els tremendismes, maximalismes i conclusions precipitades no ajuden. Keep calm. Convé gestionar els temps i les emotivitats. No estripar les cartes abans d’hora, tampoc com a ciutadans. No confondre dies difícils, que en vindran molts, amb finals de res.

QUATRE. Els obstacles vénen d’un govern espanyol que no obre cap escletxa. Davant la impossibilitat de trobar una sortida idònia, és interessant discutir les que es troben d’emergència, però no oblidar mai que qui impedeix la sortida democràtica amb garanties és l’Estat.

CINC. Ahir es va escenificar el trencament d’una unitat, la del 9-N com s’havia pactat. Però no s’ha trencat La Unitat, perquè no existeix en abstracte. Hi haurà noves unitats, nous consensos, els líders hauran de bastir-los des de la seva diversitat i intel·ligència estratègica.

SIS. Potser hem de lluitar cada etapa com si fos una final, però sabent que és una etapa. La paraula procés indica que es tracta d’anar avançant. Es fa millor junts. Però no sempre es podrà fer tot junts.

I SET. Retransmetre el minut a minut ja és dur. Doncs imagineu com ha de ser protagonitzar-lo. Els líders reclamen suport i necessiten pressió. I confiar-hi, empenyent, és una bona manera de pressionar-los.

Font: ara.cat

Víctor Alexandre: "Prohibit votar, en nom de la democràcia"

"Condemnar el franquisme equivaldria a condemnar el PP, una formació política creada el 1976 per un exministre feixista i mà dreta de Franco"

Només un totalitari, un hipòcrita o un cínic –o algú que sigui totes tres coses alhora– pot dir sense enrojolar-se una frase com la del títol d’aquest article. Tanmateix, és la frase que Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal, Pedro Sánchez, Alícia Sánchez-Camacho, Albert Rivera, Rosa Díez, Felipe González i una llista infinita de polítics nacionalistes espanyols repeteixen dia rere dia amb relació a la consulta del 9-N aprovada pel Parlament de Catalunya. Ja se sap que la manca d’arguments afavoreix l’atzagaiada, però hi ha límits que mai no s’haurien de traspassar. Només cal observar l’estupor que l’esmentada frase, així com l’actitud espanyola que l’acompanya, provoquen internacionalment. I és que dir que es prohibeix votar en nom de la democràcia és el mateix que dir que es prohibeix llegir en nom de la lectura o que es prohibeix caminar en nom de l’exercici.

Però aquest és el nivell dels enemics de les llibertats nacionals de Catalunya i serà difícil que es pugui avançar intel·lectualment en cap mena de debat. El debat no és possible, perquè Espanya no reconeix ni reconeixerà mai la nació catalana. Espanya admet debats amb França, amb Portugal o amb Itàlia, posem per cas, però mai amb Catalunya, perquè aquesta, als seus ulls, no existeix. N’accepta el nom, és clar, ves quin remei, però només com una possessió. Per tant, la comparança amb el debat que es va establir entre el Regne Unit i Escòcia no s’escau, ja que allà sí que hi ha reconeixement. Allà, Escòcia, sí que es veu reconeguda pel Regne Unit, i és en virtut del respecte que aquest últim demostra per la primera, que n’admet el lliure albir. L’Estat espanyol, en canvi, només es reconeix a si mateix i considera Catalunya una mera pertinença. Per això ha dedicat bona part de la seva existència a reescriure la història de Catalunya, perquè necessita que els catalans ignorin qui són i que els espanyols creguin que Catalunya no sols els pertany, sinó que “és” Espanya.

Àgora, 40 dies de diàlegs i debats per construir col.lectivament un país. Agenda del 14 al 19 d'octubre

No és al barri, però no cau lluny. al parc de la Ciutadella


Com anar-hi

Joan-Lluís Lluís: "De 1789 a 2014: els punts de no-retorn"

A mitjans del segle XIX, l’historiador Alexis de Tocqueville va explicar la Revolució Francesa com ningú no l’havia explicat abans i com gairebé ningú l’explicarà després, si més no al gran públic. Segons ell, la revolució de 1789 no va ser deguda al despotisme de la monarquia sinó a l’actitud dels nobles que s’aferraven als seus privilegis tot i sent cada vegada més inoperants en els afers públics. Al llibre 'L’antic Règim i la Revolució' (1856) va escriure: «Els nobles tenien privilegis enutjosos, posseïen drets onerosos; però asseguraven l'ordre públic, distribuïen la justícia, feien executar la llei, socorrien el feble. A mesura que la noblesa va deixar de fer aquestes coses, el pes dels seus privilegis semblava feixuc i la seva existència mateixa acabava per no ser entesa». La noblesa va deixar de tenir sentit quan ja només era un cos estranger que xuclava diners sense donar res a canvi. Una paparra sense utilitat social. Aquest procés cap a la inutilitat havia començat al segle XVII quan Lluís XIV va absorbir una part notable del poder de la noblesa sense, però, tocar als seus privilegis. Era el desgast per dalt. I, al segle XVIII, la Il·lustració va donar a la burgesia eines per bastir la seva pròpia legitimat. El desgast per baix.

Així doncs, un paral·lel no gens inversemblant permet entendre millor per què Catalunya escampa la boira. A Catalunya, es percep clarament la inoperància creixent de l’estat, és a dir d’Espanya. D’una banda la seva autoritat ha estat afeblida per la integració europea: desgast per dalt. De l’altra, per les competències adquirides per la Generalitat: desgast per baix. Llegiu la citació de Tocqueville substituint «els nobles» per«Espanya» i veureu com tot encaixa. Espanya xucla i no ofereix res més que el manteniment dels seus privilegis. I de fet, el reflex de recentralització actual respon a un intent d’encarnar, de nou, la plena autoritat. L’autoritat que pot ser arbitrària i pot augmentar encara els seus privilegis però que pren i aplica decisions. I que, així, justifica la seva existència.

Ara és l'Hora! Per fer una campanya gegantina necessitem 200.000 euros

Dins la gran campanya ARA ÉS L’HORA, la iniciativa País groc farà guanyar visibilitat pública amb la presència d’un autocar publicitari, les pantalles de leds ubicades a les entrades de Barcelona o la lona que cobrirà durant els propers dies la façana de la Pedrera.

Necessitem recollir, mitjançant les donacions dels catalans i les catalanes, uns 200.000 euros setmanals per implementar les accions planificades. En aquest sentit, la campanya ha habilitat aquesta web.

Víctor Alexandre: "I tant, que votarem!"

«La història acaba posant cadascú al seu lloc i molt aviat totes aquestes atzagaiades seran l’anècdota insignificant d’un procés d’alliberament nacional escrupolosament democràtic»

Ja fa un bon grapat de mesos que els catalans estem vivint moments de gran transcendència històrica, però els d’aquests darrers dies, a més de ser d’una magnitud política sense precedents, tenen també una forta càrrega emotiva. Un d’aquests moments va ser el de la signatura del decret de la consulta sobre la independència, el 27 de setembre passat; un altre, el del 30 de setembre, amb les concentracions massives davant dels consistoris del país contra la suspensió d’aquell decret per part del Tribunal Constitucional espanyol; i un tercer el que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, el 4 d’octubre, en què nou-cents vint, dels nou-cents quaranta-set ajuntaments de Catalunya, van dur a terme un acte solemne de suport a la consulta i al president Mas. En aquest sentit, van ser magnífiques les paraules que Miquel Buch, president de l’Associació Catalana de Municipis, va pronunciar: “M’honora el teu coratge i el teu compromís, president, i quan et giris, ens veuràs a tots nosaltres darrere teu. No estàs sol”.

I és ben cert que el president no està sol. Té tot un poble al darrere, un poble que ha obert la porta de la gàbia i que no tornarà a entrar-hi per més que Espanya l’amenaci. Per això resulten encara més grotesques les veus del nacionalisme espanyol que diuen que “Mas ha fracassat” i que “ha de dimitir”. Jo mateix no vaig poder evitar somriure, en sentir-ho de llavis d’Albert Rivera i d’Alícia Sánchez-Camacho, a qui el darrer estudi del CEO dóna una intenció directa de vot del 5,3% i del 2,1%, respectivament. Pel que fa a Miquel Iceta, l’altra veu del trident espanyolista, amb un 5,8%, afirma que tot el procés és “teatre del dolent”. Déu n’hi do. Caldria saber quina qualificació mereix el teatre d’Iceta, Rivera i Camacho, intentant aparèixer com a actors protagonistes d’una obra en què només són simples figurants.

Per sort, la història acaba posant cadascú al seu lloc i molt aviat totes aquestes atzagaiades seran l’anècdota insignificant d’un procés d’alliberament nacional escrupolosament democràtic que constituirà un model a seguir en processos similars. Catalunya ha decidit recuperar la seva llibertat, i la recuperarà. L’Estat espanyol no podrà aturar-ho. Entrebancar-ho, sí, però aturar-ho, no. Potser ho aconseguiria si estiguéssim en una altra època i pogués fer ús de la força, la seva eina preferida, però som al segle XXI en un context europeu en què les discrepàncies i els conflictes polítics es dirimeixen votant. I els catalans votarem. I tant, que votarem! Cap legalitat democràtica no pot impedir votar, perquè, si ho fa, és que no és una legalitat democràtica.

Font: NacioDigital.cat