Font: ara.cat
- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
dilluns, 10 d’abril del 2017
Vicenç Villatoro: «Qui ho tasta no ho deixa»
DIUEN QUE això de la independència és una cosa horrorosa que porta els països a vagar per l’espai sideral. Però no deu ser pas tan dolenta quan tots aquells que l’han tastat no tenen cap intenció aparent de deixar-la. Al món hi ha llocs on hi ha gent, majoritària o minoritària, que demana fer un referèndum per independitzar-se. No em ve al cap un lloc on hi hagi hagut moviments poderosos per tal de redependitzar-se. La reunificació alemanya no era ben bé això: no era renunciar a la independència per part de la RDA, sinó superar una divisió imposada des de fora. Hi ha moviments al món per millorar relacions amb l’antiga metròpoli, però no per tornar-s’hi a integrar: a Cuba per tornar a ser Espanya, a Irlanda per tornar a ser la Gran Bretanya o a Noruega per tornar a ser Suècia. Redependitzar-se no sembla un objectiu gaire popular. En la democràtica Gran Bretanya els independentistes escocesos demanen ara un referèndum, després de perdre l’anterior. ¿El demanarien els unionistes si fossin ells els qui l’haguessin perdut? No sé per què, però em sembla que no. Hi ha moviments per impedir les independències. Però quan n’han tastat el gust, a tothom li fa molta mandra tornar a dependre. Fins i tot als que s’hi oposaven.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada