“Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d'altres.” La revolta dels animals. George Orwell
Encara avui se senten veus que acusen l’independentisme d’haver-se oblidat dels “problemes reals de la gent”. És una crítica recurrent en què habitualment qui la pronuncia defuig la fàcil rèplica: la independència es demana, bàsicament, per solucionar de manera més ràpida, efectiva i propera els problemes reals de la gent. Catalunya ja tenia una solució de país per la pobresa energètica, però el TC la va tombar. Catalunya ja tenia una solució per evitar desnonaments però el TC ho va tombar. El govern espanyol i fins i tot un grup parlamentari del Congrés (el PSOE) pot paralitzar els pressupostos de la Generalitat. Aquesta és la sobirania real. I és per no dependre de la voluntat del TC o del govern espanyol de torn que molta gent, amb els seus problemes reals, s’ha fet independentista. Un mateix govern espanyol que s’entesta en prometre una i una altra vegada que ara sí resoldrà el problema real de la gent. De la gent que va amb Rodalies i que encara no acaba de resoldre.
El cas és que fent una ràpida repassada a les notícies d’aquests últims dies, déu n’hi dó dels problemes reals de la gent que tenen les institucions espanyoles. Extractes literals de la premsa: “La presidenta del Congrés vol endurir el reglament per evitar sortides de to a les intervencions”. “El Tribunal Suprem confirma la inhabilitació d’Homs i li recorda que ni tan sols pot ser eurodiputat”. “L’Audiència Nacional investigarà les armes d’ETA durant el seu desarmament”. “El govern espanyol rebutja limitar per llei el preu dels lloguers tal com proposava Colau”. “El PP crida a l’ordre als barons crítics amb els pressupostos”. “El ministre de Justícia prohibirà ordres verbals als fiscals”. “El PP exigeix que Catalunya Ràdio prescindeixi de David Fernàndez com a col·laborador”.
I sobretot sobretot sobretot no ens oblidem de l’estrella de la setmana. El problema més real de tots, aquell que està concentrant els esforços del govern espanyol, aquell que no deixa dormir els seus ciutadans, aquell que quan es resolgui millorarà la seva qualitat de vida: “Gibraltar es español”. És evident que, tal com passava amb els animals revoltats a la novel·la de George Orwell, quan ets un estat tots els problemes són iguals als de les nacions sense estat però, com és sabut, hi ha problemes que són més problemes que els problemes dels altres. Per tant, no és que Catalunya no s’ocupi dels problemes reals de la gent, és que fins que no sigui un estat no ho podrà fer de debò.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada