dilluns, 3 d’abril de 2017

Germà Capdevila: «Digo Diego»

«En política internacional, les declaracions més contundents escrites amb la mà són esborrades amb el colze amb una tranquil·litat absoluta. Per això cap amenaça no és creïble»

Belgrad, 21 de juny de 1991. James Baker, secretari d'Estat del govern dels Estats Units d'Amèrica, visita la capital d'una Iugoslàvia en procés de descomposició, i fa una declaració clara i contundent, sense escletxes: “Donem suport a la integritat territorial i la conservació de Iugoslàvia. No reconeixerem la independència d'Eslovènia ni donarem suport a cap acció unilateral.”

Ljubljana, 25 de juny de 1991. Tres dies després de la visita de Baker, el Parlament d'Eslovènia aprova la Carta Bàsica Constitucional –una llei de transitorietat– de Sobirania i Independència de la República d'Eslovènia. L'endemà, es declara la independència.

Washington, 7 d'abril de 1992. George Bush, president dels Estat Units d'Amèrica, emet un comunicat oficial que diu que "Els EUA reconeixen Eslovènia com un estat sobirà i independent. Admetem i acceptem l'expressió democràtica i pacífica de la voluntat dels ciutadans eslovens per la seva sobirania".

Londres, 23 de gener de 2012. El diari britànic The Independent reprodueix declaracions de fonts del govern espanyol que asseguren que Espanya vetaria l'accés d'una Escòcia independent a la Unió Europea. Manifestacions similars en boca del ministre Garcia Margallo i d'altres membres del govern de l'Estat en la mateixa línia es repetiran amb freqüència abans del referèndum escocès de 2014.

Madrid, 2 d'abril de 2017. En una entrevista a diversos diaris europeus, el ministre espanyol d'Afers Exteriors, Alfredo Dastís, assegura que el govern espanyol no beneeix "els processos de fragmentació", però admet que si una part del Regne Unit es converteix "legalment" en un estat sobirà i demana adherir-se a la Unió, el Regne d'Espanya no tindria perquè oposar-s'hi.

Donde dije digo, digo Diego. Aquesta és la màxima que regeix la política internacional. Els estats es mouen per interessos i les aliances i complicitats són volubles. Per això cap de les amenaces que es van escampar durant el referèndum escocès, durant el 9N o durant les eleccions plebiscitàries del 27S no eren ni són creïbles. El futur de Catalunya –com el d'Escòcia– no està escrit. L'escriuran els seus ciutadans ficant una papereta en una urna.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada