Eduard Voltas: «El regal de Pablo Iglesias»

"Amb la moció de censura inviable, l’independentisme es troba amb un regal inesperat de Podemos a màxim cinc mesos del referèndum"

És ben sabut que una de les principals fortaleses argumentals de l’independentisme és l’absència d’un projecte a nivell espanyol que sigui alternatiu i alhora viable. A mesura que el procés ha avançat, s’ha constatat que la tria no és entre la independència i un encaix plurinacional dins d’Espanya, sinó entre la independència i l’immobilisme o, fins i tot, entre la independència i la regressió democràtica i nacional. Les dues eleccions generals consecutives (desembre 2015 i juny 2016) van servir per certificar que el búnquer del règim del 78 no només es tancava per dalt, sinó també per baix: és el vot popular qui ha donat la grandíssima majoria del Congrés i el Senat a PP, PSOE i C’s.

Quasi un any després d’allò, Pablo Iglesias està a punt de fer-li un bon regal a l’independentisme forçant, amb una moció de censura inviable, la repetició de la foto. Probablement per dignitat democràtica, o com va dir ell mateix per imperatiu ètic, aquesta moció s’ha de presentar. Però un cop s’hagi produït la batalla mediàtica i parlamentària, el que en quedarà és la cruel constatació de la manca d’alternativa al règim. (Per cert, Iglesias haurà d’explicar molt bé, també, en què és diferent el PP d’ara del de fa un any, i per què ara se l’ha de desallotjar a qualsevol preu i fa un any va preferir que manés Rajoy abans que permetre un govern encapçalat per Pedro Sánchez).

L’independentisme es troba, doncs, amb un regal inesperat a màxim cinc mesos del referèndum. Un regal no per reforçar la convicció dels que ja estan convençuts, sinó d’adreçar-se amb intel·ligència i empatia a tots aquells ciutadans de Catalunya que preferirien no trencar amb l’estat però que, al mateix temps, no volen renunciar a viure en una democràcia decent. No és una qüestió de superioritat moral, i seria un error gravíssim plantejar-ho en aquests termes. És una qüestió de relació de forces: allà no hi ha les majories per intentar fer una cosa millor, i aquí sí. És tan simple com això, i Pablo Iglesias, sense voler, ens ho torna a servir en safata.

Font: elMon.cat