És bo, doncs, que CSQP s'apunti al referèndum o referèndum, però ara posa una condició tant o més difícil de complir que l'anterior: que el plebiscit tingui l'aval previ de la Comissió de Venècia, l'òrgan del Consell d'Europa que dirimeix assumptes constitucionals. Coincideixo amb el grup de Rabell i Coscubiela que això seria ideal; no hi ha res millor que poder convocar els ciutadans a les urnes amb l'aval d'un organisme europeu com aquest, i més veient com les gasta el govern espanyol a l'hora de garantir els drets democràtics de la ciutadania.
Però ens trobem una vegada més davant d'una condició que és impossible que es compleixi: el reglament de la mateixa Comissió de Venècia especifica qui s'hi pot adreçar i, com és obvi en la lògica institucional europea, només s'hi poden adreçar els estats. La somiada Europa dels Pobles no ha arribat a existir mai i per això el català no és oficial a la UE i les nacions no tenim accés directe ni relacions bilaterals amb els òrgans europeus de govern. I aquest és un dels motius, precisament, que ens mouen a reclamar la república catalana: poder tenir veu i vot en aquesta Europa ara organitzada com a club d'estats.
Externalitzar la responsabilitat de convocar el referèndum és temptador perquè és l'opció més fàcil, però el Govern de la Generalitat no pot fer-ho perquè s'ha compromès amb els ciutadans que els garantiria el dret a decidir. I més tard o més d'hora, els parlamentaris de CSQP també hauran de decidir si, malgrat tot, aposten per fer costat a la democràcia; també ho deuen als seus electors.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada