El principal perill (i jo diria que únic) de tota aquesta guerra bruta que aquests dies estan fabricant alguns mitjans de comunicació és que, efectivament, quedem atrapats en el seu marc mental. Temo que això és el que pretenen; fabricar tal quantitat de boira que ens perdem pel camí o que ens hi quedem atrapats emocionalment. Ens volen fer sentir culpables d'una cosa que no en som. Lluís Llach diu que si un dia el govern català aprova unes noves lleis, aquestes s'hauran de complir, i s'organitza (o organitzen, vaja) un gran sidral. No en facin cas. Lluís Llach va dir una obvietat, i els mitjans de comunicació unionistes (i els seus tertulians habituals) s'han posat nerviosos. L'error seria ara que s'hi posés Llach, que s'hi posés el govern de Junts pel Sí (que sempre ha defensat que no posarà en risc els funcionaris) o que s'hi posessin tots vostès. No caiguin en la trampa de sentir-se culpables, i d'anar ara, com sembla que van alguns, amb el cap cot argumentant que aquestes declaracions han estat un error. Ja està bé, ja n'hi ha prou, de sentir-se culpables. O és que no ho veuen que, a banda de provocada, el que hi ha és una reacció orquestrada per traslladar-nos tots plegats al seu marc mental? On eren, si no, les declaracions d'indignació i de rebuig cada cop que ens han titllat de nazis, de feixistes i de no sé quantes coses més? No s'enganyin. Aquells que troben tan escandaloses les declaracions de Llach són els mateixos que troben absolutament normal que al Parlament de Catalunya se li hagi prohibit debatre (simplement debatre) alguns temes. I és això, el que no és normal. Que l'unionisme ara ho aprofiti tot (i esperin-se, ja ho veuran) no ha de ser sinònim de vostès caiguin en la trampa. Ara, de normal no hi ha gaire res. O és que es pensen que és casualitat que s'anunciï presó per a Pujol Júnior un quart d'hora abans del Telediario o que es facin grans operacions policials en uns moments en què els casos de corrupció del PP es mereixerien no pas una sumari dels telediarios sinó un canal de televisió propi emetent les vint-i-quatre hores del dia? Venen temps de campanyes desproporcionades. I de no posar-se nerviosos sentint segons quins tertulians. No caiguin, doncs, en el seu marc mental. Ah, i ànim, Lluís.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada