Un Estat que no deixa expressar lliurement els seus ciutadans i es nega sistemàticament al diàleg fa dubtar del seu nivell democràtic. Si a més judicialitza absolutament la política i es dedica a inhabilitar persones elegides i nega el dret a les urnes, el dubte democràtic es mostra amb evidència.Darrerament, l'escalada de l'administració espanyola contra els polítics independentistes catalans qüestiona el comportament dels qui interpreten les lleis com a refugi de l'autoritarisme més barroer, negant l'exercici de la subtil negociació i les ganes del pacte. S'imposa la raó de la força contra la força de la raó; i així anem.
En l'actual moment es fa més necessari que mai intentar trobar l'entrellat d'un conflicte que ha arribat al xoc de voluntats i ha entrat en un atzucac. Però, negant el dret a decidir i les formes vàlides i sempre aconsellables de les urnes, és impossible trobar una sortida al conflicte. Tot està per fer i tot és possible, però el rellotge corre i el temps s'esgota. És necessari construir ponts, i el Constitucional no és la solució al conflicte.
En un Estat espanyol en fallida i en una Europa en hores baixes, el problema català no pot allargar-se. Sigui possible o no la independència catalana, s'han de trobar formes de consens i no es poden tancar els ulls i les orelles a un vuitanta per cent dels ciutadans d'un territori que expressen el desig de dir-hi la seva.
Algú ha comparat Espanya amb Turquia, en tant que són els dos únics països de l'entorn europeu que han expulsat electes dels seus parlaments. La comparació és excessiva, però anem pel camí de fer-la plausible.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada