dimarts, 25 d’abril de 2017

Francesc de Dalmases: «La gent està cansada»

«És profundament vexatori que els qui feu mans i mànigues perquè la ciutadania no s’expressi us atorgueu la capacitat d’explicar-nos què pensa»

I un rave. Digues, si vols, que estàs en contra del referèndum. Digues, si vols, que la teva zona de confort i la teva xarxa clientelar està més segura sense aquest avenç democràtic.

Digues, sincerament, que ara mateix estàs per altres lluites i que et resulta molesta aquesta tossuda determinació i aquesta energia democràtica que desprenen els qui defensen el referèndum com la millor eina per superar el repte polític que tenim plantejat.

Però deixa la gent en pau. És profundament vexatori que els qui feu mans i mànigues perquè la ciutadania no s’expressi us atorgueu la capacitat d’explicar-nos què pensa i què li passa.

Aquest 23 d’abril, Sant Jordi, ha estat l’enèsima demostració d’un tarannà col·lectiu cívic, pacífic i democràtic que no es cansa de reclamar obvietats, de reivindicar drets i de mobilitzar-se de forma coordinada. Com sempre, com mai.

I si parlem de cansaments, direm que potser existeix un cansament de certes excuses: que si ara no toca, que esperem una mica, que si serem prou, que si estem preparats, que si el referèndum ens dividirà...

La societat catalana ha tornat a demostrar que no està cansada i exhibeix una energia i una salut democràtica envejables i excepcionals en l’actual context europeu. Més enllà de certes inèrcies partitocràtiques, manté un repte polític compartit al qual majoritàriament no volem renunciar. I no hi volem renunciar perquè estem convençuts que només amb democràcia i amb eines democràtiques podem construir el futur.

I què és la democràcia? El tercer president nord-americà, Thomas Jefferson, ho va deixar escrit de manera molt simple: "Democràcia és quan el poder té por del poble. I la tirania és quan el poble té por del poder".

En aquest moment i en aquest país a mig fer, hem demostrat que no tenim por ni ens espanten amenaces velades, explícites ni tribunals adulterats; hem demostrat que ens mantenim fidels als principis democràtics essencials.

I demostrem, també, que no estem cansats, que no podem ni volem renunciar al nostre somni col·lectiu, perquè seria tant com renunciar a allò que som i allò que aspirem a ser.

Cansats, dius? Seu i espera. Et sorprendrem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada