Francesc-Marc Álvaro: «Quina aventura!»

El senyor Monedero, ideòleg i dirigent de Podem, ha parlat dels catalans que volem la independència i, per convèncer-nos, ha afirmat que “el somni de començar de nou pot ser atractiu però no és real”. En això passa com amb la paraula “casta”: només és real el que Podem diu que ho és, una actitud idèntica a la del TC. Però Monedero no vol ser confós amb la caverna i per això recorda que té un avi de Vic (i jo un avi de Múrcia!) i que “portem cinc segles d’aventura en comú”. Una aventura que té un guió molt dolent perquè parteix d’un greu prejudici arrelat en l’imaginari i en els poders espanyols. Vol un exemple, senyor Monedero? Un català (sigui o no catalanista) no pot aspirar encara avui a ser cap de Govern d’Espanya, ho acaba de dir públicament el delegat de l’Executiu Rajoy a Andalusia. Suposo que si hagués dit gitano, jueu, musulmà, dona o gallec el Fiscal General de l’Estat hauria actuat d’ofici. Però tothom troba normal que la condició de català estigui sota sospita. Ser català és una manera defectuosa de ser espanyol, encara que –com és el cas de Rivera- repeteixis mil vegades que Catalunya és Espanya.

L’autonomia no ha solucionat el problema que prové d’aquest prejudici prepolític, que s’enfonsa en els pitjors fantasmes hispànics, com palesen les paraules recents de José Bono titllant Mas de “mercader”, una manera de dir-li jueu i, per tant, estranger i traïdor, segons la tradició antisemita local. L’autonomia ha donat competències al Govern de la Generalitat però el Govern espanyol –que domina el llibre d’instruccions i coneix tots els trucs del joc- intenta repescar poder per totes les vies possibles, fins i tot en allò més anecdòtic. La comissió de Cultura del Congrés dels Diputats ha aprovat, gràcies a la majoria absoluta del PP, una llei sobre patrimoni cultural immaterial que permetria la reinstauració de les curses de braus a Catalunya, prohibides per llei per la Cambra catalana. Si l’autonomia no serveix per decidir ni sobre els toros, ¿per què hem de tenir-la?

La història és recurrent: una llei catalana que una llei d’àmbit espanyol intenta convertir en paper mullat. A més, la manca de diners ho bloqueja tot. Això passa en moltíssims àmbits que són més importants per a la vida de les persones que els braus, cas del decret de pobresa energètica aprovat pel Parlament i suspès pel TC a instàncies de Rajoy. Avui, allò que és un somni és l’autonomia, més aviat és un malson, com pot detallar el conseller d’Economia. Però el pitjor de tot, el més destructiu per la societat catalana, és que continuar dins d’aquest Estat ens condemna a dedicar totes les nostres energies a apedaçar un autogovern precari que sempre ens acaben descosint per la porta del darrere. La independència també és necessària per deixar de fer feina de bojos.

Font: Francesc-Marc Álvaro