I per més que els contraris a la independència se sentin victoriosos per veure que arriben al 48%, el cert és que la partida no s'ha acabat.
Ni els que es declaren indecisos, ni molts dels que ara descarten la independència, no dubten sobre les bondats de ser un Estat. Tothom sap que disposarem de més recursos que revertiran en millors serveis i pocs dubten que tenir veu pròpia en institucions, organismes i fòrums internacionals ens dóna més oportunitats que no pas no ser-hi. Els que encara no es declaren partidaris d'un Estat per Catalunya no temen el resultat sinó les incerteses per assolir-lo.
Per aquests ciutadans, les reaccions abruptes i intransigents de l'Estat espanyol porten a pensar en un procés tortuós, desgastador i de resultat incert. I davant d'això prefereixen quedar-se com estan i renunciar a un futur millor per a les noves generacions, incloses les dels seus fills.
Per convèncer els indecisos que encara hi ha no ens en sortirem explicant només els avantatges d'una Catalunya independent, perquè molts ja els saben. El que cal és vèncer pors i temors explicant com es fa. Els protagonistes que han de liderar la fase final d'aquest procés, els partits i les entitats sobiranistes, han de saber guanyar-se la confiança dels ciutadans, parlant clar, actuant amb determinació i dient les coses pel seu nom. Per ser majoria cal un full de ruta fiable i rigorós que sigui defensat per tots amb la mateixa convicció.
Per l'Estat espanyol, la independència és il·legal. Això ho sabem tots. Per això, qui ha de liderar el tram final del viatge cap a l'Estat independent és el Parlament de Catalunya i el Govern que, passat el 27-S, rebi l'encàrrec dels ciutadans. Qui parli clar, explicant els riscos i les oportunitats, i qui renunciï a l'ambigüitat per continuar fent bullir l'olla de la Catalunya autonòmica, ajudarà més que ningú a superar la por d'aquells que, avui, renuncien a tenir un futur amb més oportunitats.
Però també hem d'explicar als indecisos i als escèptics quins són els costos que té per a tots els ciutadans de Catalunya que el final d'aquest procés no acabi amb el naixement d'un nou país. Espanya té una reputació secular sobre com tracta els que perden. I si no som Estat, sense cap dubte, els catalans serem tractats com a vençuts, els del sí i els del no.
Si no som un Estat, el procés de recentralització i involució dels nostres drets nacionals serà imparable. I de ben segur que per això sí que hi haurà grans consensos a l'hora de reformar la Constitució espanyola.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada