La sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que trinxa l'Estatut de 2006 accelera el procés: és l'estocada definitiva a les esperances dels federalistes. Tanmateix, diferents enquestes indiquen que el nivell de suport al federalisme es manté relativament estable.
Pot semblar un contrasentit, però la causa és clara: bona part de l'antic suport al federalisme ha passat directament al suport a la independència; però hi ha un nou suport al federalisme, entre molts dels que fins fa no gaires anys optaven pel sistema existent de les comunitats autònomes. És a dir, l'status quo avui dia només satisfà una minoria, i encara decreixent, de la població de Catalunya.
L'expansió del suport a la independència es localitza clarament, per tant, entre els antics federalistes que encara són fidels a aquest model polític. Segurament se centraran els esforços en els arguments que puguin convèncer bona part d'aquest segment de l'electorat. Seran clarament d'ordre pragmàtic i basats en fets objectius o objectivables. On trobarem aquests arguments?
Doncs per dues bandes. Per una banda, en el blindatge atado y bien atado de la Constitució, que conté un mecanisme de reforma tan complicat, i que requereix unes majories qualificades tan altes, que és pràcticament impossible d'aconseguir un canvi en la línia que volen els catalans, oi més quan l'actual opinió pública espanyola ha estat atiada per oposar-se, molt majoritàriament a la nostra voluntat. És més: ja fa uns anys que Ferran Requejo va deixar clar que el nivell mínim d'estructura federal acceptable per part de la majoria dels catalans és clarament superior al nivell màxim que la majoria d'espanyols estaria disposada a "cedir".
Per altra banda, el dia a dia de la política manifesta a crits que l'status quo juga en contra nostre.
* La Cambra catalana va aprovar per unanimitat una iniciativa, el juliol del 2012, que permetria protegir les famílies sobreendeutades i evitar els desnonaments. Per manca de competències (és a dir, Catalunya no ho podia decidir) es va portar, al Congrés dels Diputats en forma de Proposició de llei, on es va rebutjar per majoria absoluta.
* El desembre de 2013 el Govern aprovava un decret llei per impedir la interrupció dels subministraments energètics a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Mesos després l'impugnava el govern espanyol i el Tribunal Constitucional, a instància seva, la suspenia.
* A més, l'Estat porta a terme una política d'asfíxia. Es queda la totalitat dels augments obtinguts de la pujada d'impostos compartits (IRPF i IVA), i a través del Tribunal Constitucional suspèn les mesures preses per la Generalitat per obtenir més ingressos: el cobrament de l'euro per recepta, les taxes judicials i l'impost sobre dipòsits bancaris. A sobre, fins i tot el Parlament Europeu considera injusta la centrifugació cap a les comunitats autònomes de l'esforç de reducció de despeses (i del dèficit) feta per l'Estat.
* I cada setmana el govern espanyol prèn noves mesures recentralitzadores, objecte d'un recent estudi publicat per Diego Muro (de l'IBEI), que afecten les competències de Catalunya: l'administració local, el Diari Oficial de la Generalitat, la regulació del comerç i del mercat, les telecomunicacions, el sistema educatiu... Moltes no tenen ni l'excusa de l'austeritat.
Fins al 27 de setembre és feina de tothom explicar, de la manera més nítida i clara possible, tots aquests motius que fan necessari un Estat independent en què seran les institucions democràtiques de Catalunya les que prendran les decisions que ens afecten, fins i tot en la nostra vida més quotidiana.
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada