Francesc de Dalmases: «Del dèficit democràtic al dèficit fiscal»

"És ben clar que aquest procés d’autodeterminació no té res a veure amb els doblers, però també dic que no ens podem permetre allargar l’espoli que practica el govern d’Espanya"

M’agrada defensar que si la independència fos un mal negoci seguiria existint una més que considerable part de la societat catalana que hi estaria a favor. Que la pela no és el motor d’aquest projecte polític és evident si tenim en compte la resistència dels amics de Fomento del Trabajo Nacional (sic!) o dels mai prou estirats membres del Círculo Ecuestre.

M’interessa, i molt, l’aprofundiment democràtic que està significant tot aquest procés. Hem parlat tant del dret a decidir que potser hem perdut de vista que ens està guiant precisament això: la voluntat de dotar-nos d’eines que permetin la societat catalana decidir lliurement el seu futur. El polític, l’econòmic, el social... i totes i cadascuna de les qüestions que considerem essencials.

Estem en condicions de bastir un nou estat al sud d’Europa que sigui un pol i una referència democràtica al si del continent i arreu del món. No sé si som prou conscients que cada vegada que hem sortit a manifestar-nos, a votar a les consultes populars, a donar-nos la mà de nord a sud, o a deixar en ridícul l’esquelètica democràcia espanyola revoltant-nos un 9N, estavem insistint en això: només ens mou la democràcia. I és precisament per això que els partidaris del ‘Sí’ encara no hem pogut fer campanya, perquè hem dedicat totes les energies a demanar el dret a votar. Per als qui estan a favor de la independència i per als qui hi estan en contra. Perquè tothom que vulgui pugui exercir i fer ús de la màxima expressió d’una acció política, cívica, pacífica i essencialment democràtica: votar.

I mentre aquest procés avança hem sabut que el dèfict del Govern de Catalunya ha superat durant l’any 2014 els 4.000 milions d’euros i ha superat el 2,1% del PIB. El nostre extorquidor particular, el govern espanyol –que l’any passat va decidir retallar en 600 milions d’euros les transferències cap a Catalunya-, diu que hem doblat la xifra de dèficit permesa. I algú que diuen que d’economia en sap alguna cosa, Andreu Mas-Colell, ja ha deixat clar que l’objectiu de dèficit imposat pel seu homòleg espanyol no només era injust sinó que també és il·legal. Adverteix Mas-Colell que allò que queda del que hauria de ser el pressupost de Catalunya ja no permet cap més retallada si no volem tocar de mort, ara sí, els serveis públics essencials.

Si algú vol llegir Mas-Colell entre línies, potser entendrà que avisa que el col·lapse pressupostari de Catalunya és possible en el precís moment que el ministre del ram rebi l’ordre precisa.

Deia que és ben clar que aquest procés d’autodeterminació no té res a veure amb els doblers, però també dic que no ens podem permetre allargar l’espoli que practica el govern d’Espanya.

En aquest context, no sembla gaire indicat fer brometes amb el repte polític més seriós que s’ha plantejat mai la Catalunya contemporània: el 27S.

Font: elSingular.cat