Ja que Ítaca és una metàfora que hem utilitzat tantíssim, recordem com cal, si us plau, la història de l’Odissea: després d’anys i panys de travessia, Ulisses va arribar a la seva illa, adormit, extenuat pel viatge, i la va trobar plena de pretendents, plena d’unionistes, que en el seu cas pretenien unir-se a Penèlope i en la nostra metàfora serien les darreres dificultats que encara ens cal superar per arribar a la independència! Ho va dir també Josep Pla: “Tot és sempre més complicat que el que ens havia semblat al primer cop d’ull”.
Benvolguts independentistes, sigueu ben tornats a Ítaca! A tothom li encanta el triomf del 9N i li encantarà celebrar d’aquí a uns mesos la proclamació de la República Catalana i la felicitat de ser lliures. Però ara és quan toca llevar-se un dia més ben d’hora ben d’hora i treballar de valent per la llibertat. Quantíssimes vegades, a la política, i a la vida, hem vist grans promeses i esperances esvaïdes per les dificultats de portar-les a terme!
Qualsevol proesa com la que ens plantegem acomplir, com la lluita pacifista de l’Índia de Gandhi o el moviment pels drets civils de Martin Luther King o la lluita de les sufragistes o la insubmissió al servei militar, va passar per dificultats abans de la victòria. Aquestes dificultats augmentaran com més ens apartem del camí que els nostres adversaris ens voldrien fer seguir. Com més a la vora de la llibertat, més dificultats. Dificultats que temptaran alguns d’abandonar, d’oblidar-ho i posar l’esperança en qualsevol promesa incerta. Ara no és el moment d’afluixar, perquè, si afluixem ara, el fracàs és ben probable. Perseverem en aquests mesos complicats, com ens ha demanat l’Assemblea, i pot ser que obtinguem aviat la independència. No totes les revolucions triomfen, però totes han passat per moments d’incertesa.
Aquest moment baix d’ara ja s’havia anunciat fa temps, oi? Se’ns fa costa amunt, perquè tenim pressa, i la situació no té precedents, i ens costa d’imaginar com aniran les coses. Patirem encara obstacles inesperats i demores incomprensibles. Mentalitzem-nos que necessitarem més esforç, més mesos i molta imaginació per fer que l’olla continuï bullint. Però aquesta espera no serà fatal sempre que evitem el pessimisme i la pèrdua d’empenta. La dura realitat s’imposarà: separar-nos del Regne d’Espanya costarà més del que ningú es pensava. Veurem algun conflicte dintre de l’independentisme mateix. Els tenim-pressa s’exasperaran i insistiran a demanar explicacions públiques i dimissions. Els unionistes aprofitaran per atacar. El clima polític s’enrarirà potser més i tot.
Podem imaginar-nos que el moment es tornarà encara més baix. Ara: tant si ets la Carme Forcadell, al capdavant de l’Assemblea, com si ets un segador més, fes-te aquestes preguntes:
- Observa el teu voltant. Què ha canviat des de l’inici d’aquest moviment? El que volíem, continua tenint sentit? Encara necessitem la independència?
- Recorda els teus anhels. La idea de ser lliures, encara t’inspira? És prou important perquè posar-hi esforç valgui la pena?
- Comprova quin suport tenim. Hi ha gent encara entusiasmada amb l’arribada de la República Catalana? Pot ser encara que se n’hi apuntin més?
- Valora el camí que hem fet. S’han complert les promeses i s’han superat els punts crítics? Hi ha ja algun indici que podem obtenir la victòria? Poden les eleccions municipals fer-nos guanyar més força i deixar en posició feble els unionistes?
- Pensa qui ens falta. Podem unir al moviment independentista més iniciatives de ruptura democràtica? Podrem veure-hi arribar encara més gent i més partits polítics?
Els països que han guanyat la independència van resistir i perseverar. Van aguantar –i nosaltres ho hem sabut fer durant segles. Van ser flexibles en la seva conducció política en els moments decisius. Van superar obstacles greus i van saber celebrar cada victòria. Van concentrar-se a guanyar cada vegada més gent per a la causa de la llibertat. I què els va passar? Doncs que la seva persistència va acabar derrotant l’immobilisme dels seus adversaris, va donar-los nova energia quan semblaven exhaustos, va donar marge de maniobra als seus representants polítics, i va fer possible el que semblava impossible.
Apunta’t a l’Assemblea i vine a treballar amb nosaltres. Ajuda’ns a aconseguir la majoria social per la independència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada