Andreu Barnils: «Parla amb la teva àvia»

Aquesta setmana s'ha fet pública la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió encarregada per la Generalitat de Catalunya. Com és habitual, s'ha preguntat sobre la independència. La pregunta escollida ha estat aquesta: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent"? Segons l'enquesta, el No guanya. I ho fa amb un 48% dels vots. Poca broma. El Sí arriba al 44,1%. Un 7,1% No sap/No contesta. Si ens mirem aquesta resposta desglossada per franges d'edat ens trobem, però, amb aquest altre resultat: els independentistes són majoria entre la població per sota dels cinquanta anys. Els joves aposten pel sí. Per sobre dels cinquanta anys, en canvi, guanya el no. I per sobre els 65 anys, encara més.

Els resultats exactes per edats es troben en aquest enllaç, i són aquests:

• Entre 18 i 24 anys: 55% (Sí) 36,3% (No)
• Entre 25 i 34 anys: 46,9% (Sí) 43,5% (No)
• Entre 35 i 49 anys: 50% (Sí) 43,4% (No)
• Entre 50 i 64 anys: 41,1% (Sí);52,8% (No)
• Més de 65 anys: 34,5% (Sí) 55,7% (No)

El referèndum escocès de pocs mesos enrere va seguir el mateix patró. Els escocesos van votar majoritàriament a favor de la independència, menys la gent gran. El 'no' a la independència va guanyar gràcies als vells. Va ser aquella una dutxa de realitat, perquè recordo que a Escòcia els independentistes es van organitzar molt eficaçment per captar el vot de les esquerres, de les dretes, dels rurals, dels urbans i de les dones. Però ningú va organitzar el vot de la gent gran. I al final l'edat va pesar molt.

No m'agradaria cometre el mateix error, perquè a Catalunya sembla que ara ens trobem en la mateixa situació. Els independentistes guanyem a tot arreu excepte entre la franja de la gent gran. Per això potser els independentistes hauríem d'oblidar les campanyes per a convèncer els de dretes, els d'esquerres, o els de centre, i hauríem d'organitzar campanyes pensades directament per a la gent gran. I si ens pensem que aquestes campanyes ens la faran bé els partits, anem equivocats. Aquesta campanya l'han de fer els néts. Són els néts que han de convèncer els seus propis avis. Millor que ells, ningú ho farà. Tan senzill, i a la vegada tan complicat, com això. Tancats, a soles, i al menjador. Potser mirant la televisió. Aquesta és l'escena que potser decanta la balança, i no el color del pòster electoral.

Pensa-hi, en els teus avis. Pensa-hi molt, perquè poden ser la clau. Si ets dels que tens avis unionistes, tu toca'ls-hi el cor, i deixa't estar de balances fiscals. Al final, és a tu a qui estimen, i si els dius que votin per tu, pensant en tu, i volent el millor per tu, potser això tindrà més força que qualsevol estudi econòmic, llibre d'història o article d'Internet.

Font: VilaWeb.cat