Rajoy ha assegurat que d’aquí un any tot estarà més tranquil a Catalunya. Ho va dir d’aquella manera que ho diu ell, mig profeta de la calma, mig atribuint-se’n el mèrit, però sense detallar què farà exactament per fomentar aquesta tranquil·litat. Anava a dir que Rajoy no enganya, el seu mètode és no fer res, esperar que la calma arribi sola. Però rectifico, Rajoy sí que enganya, perquè mentre fa veure que no fa res, que espera que tot es vagi posant a lloc pel seu propi pes, la seva actitud i militància recentralitzadora són tot un exemple de perseverança.
Hem sabut també que el BOE vol envair competències que fins ara tenia el Diari Oficial de la Generalitat. A algú li pot semblar anecdòtic, ja se sap, paperassa. I de fet aquest és l’argument, simplificar. I per no fer tants papers, que tot passi per Madrid. Ens venen centralitzar com a sinònim de simplificar, quan no hi ha res més feixuc que fer passar les gestions ben lluny d’allà on es prenen. En plena moda de quilòmetre zero en el sentit literal, de productes i governs de proximitat, ells continuen amb el quilòmetre zero de tota la vida, el seu. Aquests processos enxampen el sobiranisme amb el pas canviat. Alguns, pecant d’optimisme, troben que ja no cal patir-hi, i ho resolen amb un “marxem ja”. D’altres troben, esclar, que cal lluitar per no empetitir més l’autogovern, al marge que el projecte sigui l’estat propi. El que em sobta és el silenci i resignació dels no sobiranistes, federalistes, terceraviistes, els que creuen que amb l’autonomia actual milloradeta ja n’hi ha prou. ¿No els preocupa que en lloc de millorar l’autonomia empitjori? ¿No són ells els que es quedaran sense arguments?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada