Anar a parar a l'Audiència Nacional per cremar unes fotos del Rei! Però què és això? Sincerament, fa angúnia continuar un dia més en aquest estat espanyol. Però per respecte a nosaltres mateixos, simplement»El procés cap a la independència de Catalunya ha fet qüestionar els fonaments de la restauració monàrquica del 1975 i els resultats són senzillament esgarrifosos: l'estafa de la transició ha emergit amb tota la putrefacció acumulada de 40 anys.
Ha estat plantejar el dret dels catalans a decidir lliurement i democràticament el seu destí i adonar-se'n no només que els principis fonamentals de la democràcia no es tenen avui en compte a l'Estat, sinó que són amenaçats també drets fonamentals com la llibertat d'expressió. Anar a parar a l'Audiència Nacional per cremar unes fotos del Rei! Però què és això? Sincerament, fa angúnia continuar un dia més en aquest estat espanyol. Però per respecte a nosaltres mateixos, simplement.
El sistema ha fet fallida. El rei va nu i ho sabem. A pesar dels "dialogistes" de cartró pedra d'última hora i de les forces tel·lúriques del terceraviïstes, ho sabem. En aquest moment, són irrellevants les forces del no. S'han convertit en un forat negre. La defensa a ultrança de l'establishment a Catalunya i de l'statu quo és avui la mateixa bandera per la qual treballen i s'esforcen –i a fe que s'esforcen– des del PSC a Fomento del Trabajo Nacional. Curiosa coincidència. O no tan curiosa. Sempre han estat amatents a córrer a atendre la crida de SOS que els adreça elpuente aéreo per evitar que res canviï, que la colònia no s'esvaloti, que la decadència progressi fatalment.
Contra aquesta angúnia, s'alça l'esperança de la radicalitat. De la radicalitat democràtica, de donar la veu al poble, de preservar la llibertat d'expressió, autèntic baluard del procés.
Un dels pensaments de Goethe recollits en un llibre editat per la Generalitat de Catalunya per a infants de 1932 diu: "Estimo els qui volen l'impossible." Ja portem uns quants impossibles convertits en possibles, en el procés; ara en toca l'últim, posar una papereta amb un: "Sí, vull que Catalunya esdevingui un estat independent" a l'urna. Perquè aquesta és l'única manera de combatre l'angúnia de viure a l'estat espanyol, aquest és el resultat del big bang, l'únic que permet tornar al punt de partida, el que hauria d'haver estat, és a dir, a fer un referèndum. Es tracta de votar sí o no a la independència, sí o no a la radicalitat democràtica. Votar l'ideal, el projecte de país nou. I executar-ne el resultat.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada