"Un Majestic 2.0 és inacceptable" ha dit un president convergent davant d'un teatre Romea ple a vessar. Així de clar. Carles Puigdemont ha enterrat públicament -per si encara calgués- el peix al cove i les seves propietàries, la Puta i la Ramoneta. No hi ha marxa enrere, no hi ha camí del mig, no hi ha especulació... Puigdemont ha estat clar com mai no ho havia estat un president de la Generalitat, en el sentit que el referèndum es pot guanyar o perdre i, fins i tot, la reacció de l'estat -abans i després- pot ser temible, però també és cert que la sobirania és irrenunciable. Per això el Majestic ha passat de definir un èxit conjuntural a un fracàs estructural, en termes històrics.
En qualsevol cas, està molt clar que els diners no seran el que decideixi el futur institucional de Catalunya, entre d'altres raons perquè fa molt de temps que ja no n'hi ha. Però, tot i així, els que gestionen l'estat continuen ancorats en els paràmetres antics, els que definien un catalanisme polític especulatiu i controlable. Des de Madrid es veu la Catalunya de sempre, per més que a Barcelona faci molt de temps que ningú no la trobi a faltar.
Puigdemont diu que "la solució és política o no ho és", per a qui ho vulgui entendre. I, mentrestant, la vicepresidenta del govern espanyol, despreocupadament, se'n va de rebaixes. La història d'Espanya l'han escrit els irresponsables.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada