Els defensors de la Constitució troben refugi per al seu immobilisme en dos arguments: que han passat molt pocs anys per a la reforma, de fet és la benjamina de la Unió Europea, com si fos una qüestió de temps la seva durada; i, també, que per a qualsevol reforma s'han de pactar abans els límits de la mateixa ja que per a l'aprovació definitiva haurà de ser sotmesa a referèndum i ja se sap que les consultes a la ciutadania les carrega el diable (PP dixit). I amb aquest edifici al qual se li ha diagnosticat des de fa temps aluminosi, la Constitució espanyola ha passat a ser, segurament, la més exclusiva per a una part dels seus ciutadans d'un Estat de la UE.
Algú s'imagina que a Alemanya, per exemple, el seu land més important impugnés la Carta Magna? Això és el que succeeix a Catalunya (També al País Basc). O a França que ho fes la seva regió més dinàmica? O que al Regne Unit l'àrea econòmica més exportadora impugnés el conjunt de lleis i principis sota els quals es governa? Tots aquests països tindrien un problema i els ciutadans que així ho fessin saber de l'única manera que en democràcia es pot arribar a expressar, amb la força dels vots, serien escoltats i no processats els seus principals dirigents. Per això, també, l'actual Constitució s'ha anat fent petita i lluny de ser una possible solució ha acabat sent un problema més. I com una teranyina ha acabant impedint qualsevol negociació i s'ha passat a utilitzar paraules buides com diàleg i gestos. I així una part significativa de Catalunya defensa, com a única via, un referèndum d'independència. I una Constitució que no ho reconegui acabarà naixent políticament morta.
Font: elNacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada