BONA PART dels partidaris de la independència de Catalunya diuen, a les enquestes, que desitjarien un pacte amb l’Estat. Últimament arriben veus des dels sectors partidaris de la unitat d’Espanya que diuen que la qüestió catalana s’ha de resoldre a través d’un pacte. Fantàstic. Pactem, doncs. Però què pactem? Un pacte és sempre un camí del mig, ni teves ni meves. Hi ha un sector molt ampli de la població catalana, potser la majoria, que creu que Catalunya hauria de ser independent. Hi ha un sector molt gran de la població catalana que creu que seria millor que Catalunya no fos independent, tot i que no comparteixen el model de relació amb Espanya (federal, autonòmic, centralista...). Quin és el camí del mig entre aquestes dues posicions? Què és el que podem pactar, que no sigui imposar el que volen els uns o els altres? Doncs un mètode democràtic per solucionar-ho. I aquest mètode es diu referèndum. No es pot dir de cap altra manera. El referèndum no és la independència: diuen les últimes enquestes que potser el perdria. El referèndum no és tampoc la unitat imposada. És el que surti. És un sistema democràtic d’arbitratge. És l’únic pacte possible. Fem un referèndum legal i vinculant. Pactem-ne les condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada