Hi ha també alguns hereus de la gent que formà part de les forces d'ocupació del 1939, que se situaren en les àrees de la justícia, la policia, l'ensenyament o fins i tot la sanitat. Per sort, molts descendents d'ells s'han afegit a la catalanitat i a les causes democràtiques. Però hi ha una important minoria que segueix el comportament marcat per l'ADN ideològic dels antecessors i continuen ocupant llocs de decisió en la tecnoburocràcia. Aquests ni tan sols reneguen del comportament polític dels seus pares o avis, sinó que en són continuadors directes. Es dediquen a preservar sense complexos el llegat de Franco.
Hi ha, finalment, tot un sector de professionals procedents de la immigració espanyola humil que han experimentat a Catalunya l'ascensor social, situant-se a llocs de responsabilitat en àmbits públics o d'empreses privades. Però que, degut a una identificació malaltissa amb una sola de les seves components culturals, l'espanyola, menystenen l'altra. No toleren, per exemple, que l'hegemonia lingüística i cultural espanyola a Catalunya, per raons històriques i demogràfiques, no es traslladi també a una hegemonia política i social espanyolista. Veuen, perplexos, com una majoria política i social àmplia, formada, per tant, per gent de tradicions culturals i identitàries diferents, opta pel dret a decidir i, en bona part, per la independència. Els encanta viure a Catalunya, sobretot si no hi queda gent amb mentalitat catalana.
Tots tres segments de l'elit espanyolista a Catalunya formen part de la classe mitjana, mitjana alta i de les classes altes. Tots callen davant del franquisme; i de l'amnèsia que va acompanyar a l'amnistia, en fan bandera; i alguns, de forma descarada, en fan una revisió positiva.
També neguen l'evidència de la discriminació fiscal, fent el joc, sense manies, als pseudoacadèmics a sou de l'Estat que menteixen sistemàticament sobre la discriminació catalana, que també els afecta a ells. En alguns casos, tot i admetent-la, l'assumeixen com a argument de solidaritat interterritorial cap als seus territoris d'origen.
Preguntem-nos per què les elits es poden permetre el luxe de negar l'evidència de la discriminació. Perquè en ser de classe mitjana i alta es poden permetre el luxe de pagar-se la Catalunya de peatge en sanitat, escola o autopistes. D'altra banda, perquè el seu classisme els impedeix barrejar-se amb el populatxo que porta els nens a l'escola pública – massa catalanista–, va a la sanitat pública o utilitza transport públic.
Ara bé, tenen un petit problema. Per aspirar a l'hegemonia política tan desitjada a Catalunya, ells, que són una minoria marginal en nombre de votants, han de convèncer sectors amplis de les capes populars. I aquestes pateixen obertament les conseqüències de la discriminació que les elits neguen. Per això, el seu discurs per a l'hegemonia es basa només en una bandera profundament identitària espanyola. L'opció més etnicista del panorama polític català. I d'una focalització perversa, volent confondre pujolisme i independentisme, maquillant-se d'esquerrans; o confondre trinxeraires violents i independentisme, vestint-se de gent d'ordre.
d'aquesta opció manipuladora prové, per això, l'odi visceral que expressen a tot el que significa el fenomen dels Gabriel Rufián, Antonio Baños, Eduardo Reyes, Chema Clavero, i tants i tantes d'altres, que orgullosos de la seva identitat lingüística i cultural, n'abracen una de nova i es posen al davant de la construcció de la democràcia avançada en el territori on han decidit viure i on viuran els seus fills. Una democràcia que han arribat a la conclusió que només és possible amb la República catalana.
La gent del que significa Súmate treu de polleguera les elits espanyolistes i dretanes de Catalunya, com ho feien els criolls argentins, veneçolans o mexicans als delegats colonials dels Borbons a les Amèriques. Criolls esdevinguts independentistes precisament perquè es consideraven espanyols maltractats per la monarquia absolutista i que van proclamar les repúbliques de les llibertats.
Font: elPuntAvui.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada