Sebastià Alzamora: «Crims franquistes d’obligat compliment»

La Fiscalia General de l’estat espanyol ha prohibit, mitjançant una instrucció d’obligat compliment, a tots els jutges i fiscals espanyols que col·laborin en el procés contra els crims del franquisme que instrueix la jutge argentina María Servini. Això vol dir que cap víctima (espanyola) de la dictadura (espanyola) pot acudir a cap jutjat (espanyol) per donar testimoni dels fets que la converteixen en víctima, es tracti de tortures o, potser, de familiars desapareguts durant la Guerra Civil o al llarg dels quaranta anys de govern criminal del general Franco. L’objectiu és que aquests testimonis no vagin a parar al sumari de la jutge Servini.

Com que no sóc jurista, no entraré a discutir fins a quin punt és o no és ajustada al dret aquesta instrucció d’obligat compliment. Suposo que deu ser-ho, quan la dicta tota una Fiscalia General d’un país que formalment és un estat de dret. El que sí que es pot comprendre de seguida és que es tracta d’una mesura absolutament excepcional, que només pot agafar sentit per tal d’impedir la divulgació d’informacions que comprometin la seguretat nacional. En el cas d’Espanya, per tant, els crims del franquisme formen part d’aquesta mena d’informacions. Per fer-ho encara més lleig, l’argument que addueix la Fiscalia per justificar una mesura tan extrema acaba de fer saltar totes les alarmes: segons la més alta instància fiscal espanyola, els crims del franquisme “ja han prescrit”. Ens agradaria conèixer amb més detall quins són els barems de prescripció amb què treballa aquesta Fiscalia, com els fixa i com els aplica.

Potser convé recordar que el càrrec de fiscal general de l’Estat l’ocupa la senyora Consuelo Madrigal, la mateixa que recentment, en la inauguració de l’any judicial, va deixar anar l’afirmació que “no és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei”, una aberració que ja va ser profusament comentada perquè constitueix el fonament de tots els pensaments totalitaris: en efecte, els governs de Franco també varen actuar sempre d’acord amb la llei, ja que eren ells mateixos qui la feien a la seva conveniència. Convé recordar també que l’actual govern del PP, ni que sigui en funcions, apel·la també constantment a la mateixa aberració, en equiparar l’exercici de la democràcia amb el compliment de la llei. Què succeeix, però, si la legalitat sota la qual treballa un jutge és la legalitat internacional, que permet la persecució universal dels crims contra la humanitat, com els que va perpetrar la dictadura franquista? Aleshores sorgeix un conflicte de legalitats que, segons els criteris de la senyora Madrigal, es resol obstruint l’administració de justícia als jutges i fiscals de tot l’Estat mitjançant una instrucció d’obligat compliment i una mentida, la de declarar prescrits els crims del franquisme. Convé recordar totes aquestes coses, i també, que el ministre de l’Interior presumeix que els fiscals, quan convé, “li afinen” coses (pianos?) i que el PP, mai sota cap concepte, ha volgut condemnar el franquisme i els seus crims. Marca Espanya.

Font: ara.cat