dissabte, 8 d’octubre del 2016

Aleix Sarri: «Espanya vulnera la llei i Catalunya paga»

«Fa anys que l'estat espanyol ha encapçalat els rànquings de vulneració de directives europees juntament amb països com Itàlia Xipre o Grècia»

"Sin ley no hay democracia" deia Soraya Saenz de Santamaría, en relació al procés català. L'unionisme ho repeteix com un mantra. Estranyament ningú explica que el 31 de desembre de 2015 Espanya tenia oberts 83 expedients amb la Comissió Europea per incompliments de normatives europees, 37 oberts el 2015. Són molts, i és que fa anys que l'estat espanyol ha encapçalat els rànquings de vulneració de directives europees juntament amb països com Itàlia Xipre o Grècia. Es dóna la circumstància que la Gran Bretanya del Brexit compleix millor la legislació europea que el suposadament europeista govern de Rajoy. La situació a Espanya és tan greu que ahir el Parlament Europeu la va assenyalar especialment.

Per exemple, Espanya (amb ZP i Rajoy) porta vuit anys seguits incomplint l'objectiu de dèficit europeu. Aquest any malgrat créixer al 3%, l'Estat encara augmentarà el seu endeutament en 60.000 milions d'euros sense cap intenció en invertir en recerca o infraestructures útils com el corredor mediterrani. Pitjor encara, el dèficit augmentarà per culpa de les baixades d'impostos electoralistes del PP. Per aquest motiu, i perquè les normes europees intenten limitar els dèficits per evitar que els països hagin de ser rescatats, la UE amenaça de multar Espanya. Amb tot, Brussel·les i els Estats, massa porucs per sancionar el govern central, es plantegen retirar els fons de cohesió a les autonomies.

Catalunya no només és perjudicada en les inversions i la despesa de l'Estat, sinó que a sobre pot patir el càstig europeu pels errors de Rajoy. Per més inri, amb la proposta de Montoro per evitar la multa (avançar el pagament de l'impost de societats) la meitat de les empreses afectades són catalanes, augmentant les tensions de tresoreria en un moment en què el crèdit encara no s'ha normalitzat. La factura de la despesa sense fre del govern espanyol doncs, arribarà a Catalunya sigui via les extorsions de Montoro o la multa de Brussel.les.

L'absència de voluntat per aplicar directives europees però, va molt més enllà. Per exemple, la directiva de morositat ha estat pervertida a l'Estat espanyol i el seu incompliment és el gran drama silenciat de l'Estat. Segons la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, fins a 1 milió de persones han perdut la feina a Espanya a causa del tancament de PIMEs solvents afectades pels retards en cobrar de l'administració i les empreses de l'IBEX així com la falta d'accés al crèdit. Encara avui, el govern espanyol paga a 90 dies (el triple de l'establert) i tolera que les empreses de l'IBEX paguin en 200 dies i no en 30 com marquen els estàndards europeus.

La setmana passada teníem un nou exemple, la Comissió Europea va haver d'obrir 3 expedients més a Espanya per incomplir directives relacionades amb l'energia: el govern espanyol protegeix els oligopolis energètics i no permet la lliure competència en el sector i a més la UE denota la falta d'independència del regulador energètic espanyol. Un cas més que demostra que el govern del PP prefereix protegir els interessos dels oligopolis abans que complir la llei europea i modernitzar-se. En aquestes condicions no ens ha de sorprendre que el preu de l'energia a Espanya sigui el segon més alt del continent o que la plujosa ciutat de Brussel·les tingui més capacitat instal·lada d'energia solar que tot l'Estat espanyol.

La UE hi perd, perquè segueix abocant desenes de milers de milions a un Estat que com Espanya no té cap intenció de reformar-se a fons més enllà de quatre reformes cosmètiques. Hi perden tots els ciutadans espanyols, però els catalans a més pateixen un greuge democràtic: els qui impedeixen l'europeïtzació de l'economia tenen un pes ínfim en el cos electoral català, el PP sempre ha estat força residual a Catalunya. A Catalunya passa amb el PP com a Escòcia amb els Tories, que hem de conviure amb un govern que mai guanyaria les eleccions al nostre país.

Rajoy doncs incompleix la llei europea, i Catalunya ho paga amb pèrdues de llocs de treball, tancament de PIMEs, posant en perill la sostenibilitat del delta de l'Ebre o estant en risc de perdre els fons de cohesió. El govern de Madrid incompleix els seus compromisos amb Europa i es nega a implementar mesures que modernitzin la seva economia pel mateix motiu que mai ha complert amb les disposicions de l'Estatut sobre infraestructures a Catalunya: la llei deixa d'importar quan els obliga a reformar-se. Per Madrid la legalitat europea (igual com la catalana) és i serà una legalitat menor i subordinada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada