La justícia espanyola, massa sovint, és lenta com un cargol. S’arrossega sobre els fems dels Gürtel, dels ERO’s andalusos, dels Nóos, dels Millets i els Montulls, sobre la calç viva dels cadàvers del GAL... I, a poc a poc, amb parsimònia, deixa anar aquella bava enganxosa que ho acaba cobrint tot.
Però, a vegades, la justícia espanyola és ràpida com el llamp. A vegades, després de sentir el toc del cornetí del poder executiu -talment com si fos un guepard de la sabana-, es posa en marxa amb una velocitat inaudita. I clava les dents amb força.
En tenim molts (massa) exemples. Des de la cúpula de l’anterior govern de la Generalitat -processada per un delicte tan abominable com haver posat les urnes en un procés participatiu sense validesa legal- fins a nombrosos alcaldes i regidors que hauran de respondre davant dels tribunals (alguns, fins i tot davant de l’Audiència Nacional!) per crims tan execrables com penjar una estelada, obrir les portes del seu Ajuntament un 12 d’octubre o fer declaracions favorables al procés de ruptura amb l’Estat.
La darrera peça que vol cobrar-se aquesta campanya de caça major és la presidenta del Parlament de Catalunya. Segons la Fiscalia General, Carme Forcadell pretenia “dinamitar el model d’organització territorial de l’Estat” quan va permetre que el Parlament català aprovés la comissió per al procés constituent, per la qual cosa va cometre un delicte de desobediència i un altre de prevaricació.
Aquesta setmana mateix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella. I ara, segons explica NacióDigital, “una jutgessa de caire conservador (Maria Eugènia Alegret), serà l’encarregada de la instrucció de la causa penal contra la presidenta del parlament”.
Contra una persona que no és només la notària del full de ruta dibuixat per la majoria independentista del Parlament que ella presideix. També és –i això continua provocant urticàries- una de les cares principals d’un moviment que ha aconseguit mobilitzar milions de persones en els darrers anys en favor de la llibertat del nostre poble.
El futur de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament, més enllà de la decisió que prengui la justícia espanyola, serà la veritable pedra de toc del procés cap a la independència. Si després de la previsible inhabilitació la presidenta continua exercint el seu càrrec com a segona autoritat del país, la legalitat de les urnes, la legalitat democràtica, s’haurà imposat a l’administració de justícia més polititzada d’Europa.
Per a això, és imprescindible la valentia de la majoria independentista de la cambra. Si a algú li tremolen les cames, si algú no acaba de ser conscient del temps històric que estem vivint, la seva millor aportació serà fer un pas al costat. En el moment de la inhabilitació de Carme Forcadell entrarem en una nova fase en què govern, parlament i societat hauran d’actuar sense fissures i de manera coordinada en la defensa de la legalitat catalana i de la democràcia.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada