Hi ha moments, en la vida dels pobles, sobretot en moments històrics, de convulsió o transició, en què algunes persones o grups obren pas en la dinàmica col·lectiva. Preveuen uns escenaris, fan unes afirmacions o protagonitzen uns gestos concrets que, pel seu caràcter inusual, són com la pedra solitària que llisca, inesperadament, sobre les aigües conformistes i plàcides de les consciències en calma. Els seus autors reben, llavors, per part del sistema i de les ments porugues, qualificatius de la mena “radicals, excèntrics, forassenyats”, etc. D’altres potser no gosen, encara, alçar la veu amb els mateixos mots, o emular el gest amb una acció similar, però observen allò que ocorre amb simpatia i, en el fons, una certa enveja sana, tot reconeixent que els tenen ben posats, els arguments. Com és el cas del conseller municipal i tinent de batlle de l’ajuntament de Badalona, José Téllez, que ha estripat davant els mitjans de comunicació la resolució judicial que els impedia d’obrir l’ajuntament als ciutadans, el 12 d’octubre, festa nacional d’Espanya. Téllez apareixia acompanyat per altres regidors de l’equip de govern integrat per Guanyem Badalona en Comú (CUP, Podem, Procés Constituent i EUiA), ERC i ICV.
Esmento explícitament cadascuna de les sigles per a reforçar l’error immens que significa continuar desqualificant i excloent d’entrada de la causa nacional, sistemàticament, el món dels "comuns". No ha estat l’únic cas d’obertura de la casa de la vila als seus vilatans, però sí el més vistós i potent, atesa la condició de tercera ciutat de Catalunya i la força plàstica d’estripar un document en directe, desacatant així les ordres de l’autoritat judicial espanyola. Han fet el mateix que Badalona una quarantena de municipis més, des del Baix Ebre fins a l’Alt Empordà, amb les portes obertes.
En el terreny esportiu, i sense que en aquest cas hi hagi hagut cap posicionament públic de caràcter polític, Gerard Piqué ha anunciat que deixarà la selecció espanyola de futbol d’aquí a dos anys. Es pot donar ben bé el cas, si les coses van com molts desitgem, que en aquell moment Catalunya ja hagi deixat Espanya o bé que estigui a punt de fer-ho. Fins ara ens hem trobat amb antics presidents, vicepresidentes i consellers encausats per haver posat les urnes el 9-N, sobre els quals pesen amenaces de presó i d’inhabilitació política, veritable barbaritat antidemocràtica sense precedents històrics a la Unió Europea, amb brèxit o sense. Però no falten gaires mesos perquè, a més dels polítics amb càrrecs executius o de representació, siguem tots els ciutadans els que haguem de desacatar també, amb gestos i decisions fins ara impensables, la legalitat espanyola, per tal de ser fidels a la nostra consciència i a la legalitat catalana.
El dia D, a l’hora H, no hauran de ser 40 municipis sinó 948 els que hauran d’obeir les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i no les disposicions que vinguin del poder espanyol, sigui executiu, legislatiu o judicial. I no haurà de ser un de sol l’esportista que abandoni la selecció espanyola, sinó tots els catalans que ho estiguin fent en el moment de la desconnexió política i nacional, per a construir el nou estat. Els ciutadans, tots, haurem d’estar a l’alçada de la història i demostrar al món que quan sortíem al carrer, a milions, no era per a fer un simple performance, vistosa de colors i de civisme, sinó que estàvem disposats, de manera pacífica, a guanyar-nos la llibertat com a poble. La gent que ara se la juga de debò, personalment, ha obert pas coratjosament perquè els altres puguin trobar el camí més fàcil i el terra més planer. Gràcies a tots ells, perquè representen el seu poble amb la dignitat que el moment reclama i exigeix. La mateixa dignitat que haurem de tenir, més aviat que no ens pensem, la resta de ciutadans.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada