1.- La fase final del Full de Ruta. L'aprovació de les lleis de desconnexió i el referèndum
El Full de ruta de l'ANC i dels partits independentistes està ben definit i és el següent:
- Juny del 2017. Aprovació de les tres lleis de desconnexió. Aquest moment és clau perquè defineix l'inici de la desconnexió. Des d'aquest moment ja s'aplica la nova legalitat catalana.
- Setembre del 2017. Referèndum sobre la independència i si el resultat és positiu proclamar de manera efectiva la independència.
No s'ha explicitat, però la interpretació més probable és que hi haurà una proclamació de la independència amb la llei de transitorietat jurídica, condicionada al resultat del referèndum per a fer-se efectiva.
Les tres lleis de desconnexió són:
- Llei de transitorietat jurídica (amb aquest o un altre nom com llei de procés constituent o llei de règim jurídic català)
- Llei de la seguretat social catalana
- Llei de la Hisenda pròpia (també Llei de l'Administració Tributària)
2.- Quina pot ser la resposta de l'Estat i quina ha de ser la nostra
Aquest és el nostre Full de ruta, però l'Estat espanyol també intervé i el més probable és que continuï posant bastons a les rodes del procés cap a la independència, per exemple amb inhabilitacions dels nostres representants i la intervenció de les institucions catalanes.
Tots sabem que la nostra actitud ha de ser de fermesa. No podem admetre que cap representant del poble de Catalunya sigui inhabilitat pel fet de complir el mandat de les urnes i encara menys que intervinguin la Generalitat o el Parlament de Catalunya.
Ens haurem de manifestar com ho sabem fer, massivament i pacíficament i haurem de trobar mesures més contundents quan la situació ho requereixi.
Ens hem de mentalitzar que ara és el moment decisiu.
L'Estat espanyol posseeix la força d'un estat, però té també fortes limitacions. Per exemple:
No pot fer servir l'exèrcit i ha de calcular molt bé què pot fer i què no pot fer. Per exemple en els casos relacionats amb el 9N (Mas, Homs, Rigau) s'haurà de limitar a la via civil, i no pot aplicar la via penal com voldria; en el cas de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el Tribunal Constitucional està dubtant si li convé fer servir les noves atribucions executives i espera la resolució del recurs contra aquestes noves atribucions; el ministre espanyol García Margallo reconeix públicament la força de l'independentisme català quan va dir a les Nacions Unides «tenemos un movimiento secesionista que avanza a toda máquina...»; el famós article 155 de la Constitució espanyola diu «... el Gobierno podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla (Comunitat Autònoma) al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general», només es pot aplicar com a mesura transitòria...i la seva aplicació ens podria permetre adreçar-nos als organismes internacionals.
La força principal de l'estat espanyol és fer por i generar dubtes per a desanimar-nos, fer-nos creure que som més dèbils del que som, etc. Ara l'objectiu dels nostres adversaris és fer-nos creure que la independència sense acord amb l'Estat espanyol és impossible i ens ho repetiran contínuament fins al mes de juny de l'any que ve.
El principal objectiu que tenim ara, en el moment decisiu, és generar confiança, per minimitzar les campanyes dels nostres adversaris.
Hem d'estar convençuts que podem guanyar i hem de tenir clars els arguments.
Si podem celebrar el referèndum el mes de setembre del 2017 com està previst, haurem de treballar per a guanyar-lo.
Però si no el podem celebrar a causa del bloqueig o la intervenció de les nostres institucions, també hi ha una sortida prevista en el nostre Full de Ruta: en el cas d'intervenció de la Generalitat o del Parlament, una Assemblea de càrrecs electes (que no és un organisme de l'Estat espanyol) podria reclamar la intervenció internacional.
Aleshores es forçaria la celebració d'un referèndum amb la supervisió internacional amb totes les garanties. En el pitjor dels casos podrem tenir aquesta possibilitat. En el millor dels casos, l'Estat espanyol es pot veure obligat a permetre un referèndum (opció que sembla ara poc probable).
Tant si podem celebrar el referèndum previst pel setembre del 2017 com si celebrem un referèndum amb supervisió internacional, hem de saber que, si no afluixem, aquesta opció la tindrem i ho hem d'explicar a tothom.
La independència és possible. Si ens mantenim ferms i actuem com fins ara sense creure'ns les seves mentides, ho aconseguirem.
Hem dit que estàvem a punt. Ara és l'hora de demostrar-ho.
Rafel Castellanos
Membre de la Coordinadora de la Territorial de Sant Andreu
Font: ANCSantAndreu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada