Promeses que mai no es compliran

Les molèsties que han de patir sovint els usuaris del servei de rodalies són conseqüència d'unes infraestructures deixades de la mà de Déu. El més irritant és que, des de Madrid estant, s'afirma que Catalunya és el territori on més s'inverteix. Aquesta irritant afirmació és un dels molts jocs de mans de les autoritats espanyoles. Exhibeixen el pressupost compromès amb les obres, certament important, però amaguen que només gasten una part d'aquesta quantitat: entre els anys 2009 i 2016, només 790 milions, quan el pressupost era de 4.306 milions.

El que passa amb la infraestructura ferroviària a Catalunya només és una part i metàfora del desgavell general. El nostre país també està abandonat pel que fa a altres obres, que no es reclamen perquè a Catalunya puguin circular les persones i les mercaderies millor que a Espanya, sinó perquè ho facin en igualtat de condicions. Aquest coll d'ampolla que representen les obres que es deixen de fer amb els més variats pretextos tenen una incidència directa en el desenvolupament del nostre país. Però Catalunya fa moltes dècades que topa contra un govern que, sigui quin sigui el seu color polític, actua a la contra.

Quan no s'inverteix a Catalunya s'al·lega que cal fer-ho en altres territoris perquè arribin a un desenvolupament econòmic semblant al nostre. Si aquesta fos la raó, que no ho és, el capteniment oficial tindria una certa justificació. Al capdavall, com més desenvolupada estigués Espanya menys recursos drenaria de Catalunya. Però la planificació passa per alt la racionalitat econòmica i busca només el rendiment electoral. Catalunya necessita la independència per poder construir les infraestructures que necessita.

Font: elPuntAvui.cat