dimecres, 5 d’octubre del 2016

Guifré Jordan: «La política només està tenint lloc a Catalunya, no a Espanya»

El món al revés. Ara serà el PP qui posarà traves a convocar un ple d’investidura per reelegir Mariano Rajoy i el PSOE serà qui pressioni per fer president de nou al líder popular i així evitar terceres eleccions. Els uns veuen més clar que mai que si tornen a enviar els espanyols a les urnes, s’aproparan molt a la majoria absoluta. I els altres veuen que si, després de defenestrar Sánchez, igualment contribueixen a enviar l’Estat a les terceres eleccions, Podemos els passarà per sobre. L’ombra del PASOK grec plana sobre Ferraz.Els socialistes catalans, al seu torn, són els que més es resisteixen a donar el braç a tòrcer... Però Iceta i Parlon estan en plena campanya per les primàries. Fins a quin punt tenen credibilitat?

Tot plegat, la setmana que comença el macrojudici del cas Gürtel i que el judici de les targetes ‘black’ de Bankia també està en marxa. L’Espanya corrupta s’ha personat aquest dimarts als jutjats mitjançant les cares dels 37 acusats per presumpte finançament il·legal del PP per aquesta causa. Mentrestant, qui va ser número 2 de José María Aznar quan era president de l’Estat, Rodrigo Rato, també passa per l’adreçador. Tota una generació política està sota el punt de mira de la justícia, símbol d’un Estat que va decidir caure en les velles pràctiques i arruïnar el país, tal com s’ha constatat amb la crisi.

I símbol, també, d’una societat que no vol canviar. El PP no ha parat de ser el partit més votat des que va esclatar el cas Gürtel, i el perill de fer uns terceres comicis és que no guanyin amb més diferència. A quin país un partit tindria opcions de continuar governant amb el seu extresorer pendent de judici i amb una possible pena de 42 anys de presó? Els catalans ho han d’assumir: els espanyols no volen canviar.Fa nou mesos que les formacions polítiques d’àmbit espanyol discuteixen qui ha de ser el president, però en cap cas les discussions es basen en projectes polítics. I el moment actual no és una excepció. Tot són càlculs electoralistes.

Aquest dimecres començarà el debat de política general al Parlament de Catalunya.Tornaran a sorgir divergències i es tornarà a posar de relleu que la unitat al Principat també és feble. La diferència és que en el centre de la discussió hi haurà el procediment per fer el referèndum, per avançar en les estructures d’Estat, per la conveniència de pujar els impostos i pels pressupostos. Al centre hi haurà la política. Amb cert partidisme, innegablement, però política. Que és, per cert la naturalesa del conflicte territorial que es planteja des de Catalunya. Es tracta d’un procés per fer un país millor des de la política, cosa que no seria massa difícil veient l’annus horribilis espanyol. Res més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada