Sis anys després de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya se'ns anuncia que el Tribunal Constitucional està estudiant aquesta setmana aixecar la prohibició del que va acordar el Parlament de Catalunya. Tot i que el tema ja queda lluny en el temps, l'aprovació al Parlament de Catalunya el 2010, quan era president de la Generalitat el socialista José Montilla, va sorgir a partir d'una ILP –iniciativa legislativa popular– amb 180.000 firmes i va provocar una dura controvèrsia política. Tant, que les dues formacions majoritàries en aquella època, CiU i el PSC, van acabar donant llibertat de vot als seus diputats, mentre que ERC i ICV van votar a favor de la prohibició i el PP i C's, en contra. El resultat final va ser de 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions.Ve a tomb tota l'explicació anterior perquè, al final, els toros, la seva prohibició i el recurs al TC no deixen de ser una metàfora magnífica de la situació actual. El 2010 no s'havia engegat cap procés d'independència a Catalunya, no havien tingut lloc cap de les manifestacions de l'11 de setembre i el president de la Generalitat era un socialista. I, malgrat tot, el marge de l'autonomia i la resposta política espanyola era que Catalunya no tenia competències ni per legislar sobre si s'havien d'autoritzar les corrides de toros a les seves places. Una forta campanya del PP a través de 50 senadors del grup popular que van interposar un recurs en defensa de l'anomenadafiesta nacional va aconseguir un enorme ressò mediàtic, i era poc important que abans una iniciativa similar del Parlament canari no hagués despertat cap interès i que més tard altres ajuntaments d'esquerra copiessin la iniciativa catalana.
La clau torna a estar en el que es pot i el que no es pot fer amb l'actual autonomia política. Perquè, al final, el debat de fons només pot ser aquest. Cadascú pot tenir la seva pròpia opinió sobre la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, però, sincerament, aquest és un tema sobre el qual ha de decidir Madrid? Aquest dimecres s'inicia el debat de política general al Parlament de Catalunya amb la majoria de les cartes sobre de la taula i amb dos blocs polítics molt, molt separats. No es parlarà de toros, segurament, però potser ha arribat el moment que els partits no independentistes expliquin si l'autonomia que ells volen per a Catalunya preveu la capacitat per ampliar el catàleg de competències actual en vigor o el que defensen és donar per acabat l'anomenat desenvolupament autonòmic. Perquè viure a la contra exclusivament del principal corrent de la societat catalana és massa simple i massa fàcil.
Font: elNacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada