Trina Milan: «Espanya, la "dictablanda"»

«El mot és invenció espanyola, de les poques invencions espanyoles que han fet fortuna, tot molt coherent»

A Espanya no hi ha hagut encara cap període històric de democràcia real i autèntica. Hi ha assajos de democràcia que han donat la sensació que entràvem en un temps modern, occidental i europeu. Tant ens ho hem cregut, que hem discutit, entre nosaltres, per dirimir on hi va haver el primer parlament de la història, si el “Consell de Cent” o “el Parlament d’Islàndia”, cap a l’inici del primer mil·lenni.

Mentre escric aquesta columna ressonen les veus dels encausats per la Gürtel, que comencen a declarar en el macrojudici; i ressonen encara les veus dels socialistes que ja no ho són, o ressonen les veus dels qui ploren per les impossibles inversions en educació que encara no tenim perquè no tenim pressupostos... És un brou de cultiu on costa surar.

Les dictadures han estat la característica del segle XX arreu del món, des de la vella Europa, a l’antiga Àsia o la nova Amèrica, dictadures que han fet forat a les societats del desgraciat segle XX, i de les que alguns països, majorment rics, han pogut sortir a base de recuperació econòmica i manifestacions per trobar la sorra sota les llambordes, com al Paris del 68.

Mentrestant, a la vella pell de brau no hi ha manera de fer que el simple fet de votar sigui admès, ni tan sols que la justícia estigui separada del poder polític o econòmic, i per això alguns afinen les sentències. Per no parlar de pagar impostos. Estem descobrint que només alguns assalariats són perseguits per Hisenda, mentre que les grans empreses o els que cobren una bona picossada, són els que es lliuren de pagar, quina gran forma de fer país. I encara alguns polítics declaren a tort i a dret que en cap cas s’apujaran els impostos, no fos cas que haguessin de pagar com els pobres assalariats.

Les dictadures són aquelles formes de govern autoritari, estrident, violent i injust que generen en la societat incertesa, manca de progrés i desequilibri social. Les "dictablandes" fan el mateix però amagat sota el vel d’una pretesa democràcia de fireta. El mot és invenció espanyola, de les poques invencions espanyoles que han fet fortuna, tot molt coherent.

Font: NacioDigital.cat