Res, perquè quedi clar. Quan des d'Espanya es diu que una Catalunya independent quedaria expulsada de la UE, fora de l'euro, aïllada de tota inversió internacional i sense pensions, en realitat s'està dient que Espanya promourà l'expulsió de Catalunya de la UE, procurarà que es quedi sense accés a l'euro i que –en la mesura que pugui– tancarà totes les aixetes possibles per crear una situació de caos amb jubilats reclamant pensions, funcionaris sous i proveïdors pagaments. Ja està, aquest és l'aclariment: la responsabilitat d'aquesta hipotètica acumulació de desgràcies no serà perquè Catalunya vagi democràticament a la seva sinó perquè l'Estat espanyol respondrà al desafiament amb ànim de revenja i no de construir. Per això resulta cínic que es posi la por al cos als pensionistes quan en realitat tu tens a la mà impedir que passi. Potser resultaria més creïble sortir en públic per dir que no vols ni en pintura la independència de Catalunya, però com que qui t'interessa són les persones, donat el cas, tu –Espanya– pagaràs les pensions de tots els catalans. I el mateix amb Europa: no desitges cap trencament però, per parar el cop, reconeixeràs una Catalunya independent ja que el teu principal objectiu en tot això és que els catalans –que administrativament encara són espanyols– no tinguin cap daltabaix. Sé que aquesta possibilitat és tan remota com ingènua. Però aleshores que quedi clar: cada cop que un Margallo diu que Catalunya quedarà fora de la Via Làctia no serà perquè s'autopropulsés sinó perquè farà palanca per aconseguir-ho. I cada cop que un Montoro amb la capa de SuperFLA pronostica penúries econòmiques per a set milions i mig de persones, que consti que en realitat està dient que li importa més demostrar qui mana (o manava) que no pas el seu benestar. Va ser ell qui va preferir recórrer contra el decret de pobresa energètica de la Generalitat abans que garantir aigua, llum i gas per a famílies pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada