Malgrat que els de la vorera antisobiranisme neguen el caràcter plebiscitari, tots els partits el donen per bo, ja que dediquen ingents esforços a demostrar que la independència de Catalunya és com l'infern de Dante. S'exagera tant el relat catastròfic, que cal preguntar-se quin nivell d'autoestima catalana tenen alguns oracles del terror. Però més enllà de la psicoanàlisi de butxaca, el cert és que tota la campanya està dedicada a les bondats o misèries de la independència. Com si només hi hagués una pregunta clau: si Catalunya anirà millor o pitjor amb un Estat propi.
Tanmateix, ens cal una altra pregunta clau per fer-nos la composició precisa: si no som independents, com ens anirà? És a dir, si cal que Romeva i Baños expliquin la necessitat imperiosa de tenir un Estat propi, la resta hauria d'explicar -i s'escapa del debat- com li anirà a Catalunya si ens quedem a Espanya. Perquè aquí hi ha dues voreres, i si una és incerta, l'altra és sobradament i desgraciadament ben coneguda. Al gra, doncs: quina Espanya, radicalment diferent a l'actual, ofereixen els partits de la unitat per garantir la viabilitat catalana? I la pregunta és obligada perquè les dades fredes encara són més tràgiques que els auguris contra la independència.
Donem alguns números d'aquesta Espanya en què ens hauríem de quedar: gairebé el 90% dels ingressos de la Generalitat són transferències unilaterals i arbitràries de l'Estat. Alhora, el Govern no pot endeutar-se sense el seu permís, li han negat la gestió de grans impostos i l'obliguen a retallar el dèficit que l'Estat no s'imposa a si mateix, mentre el dèficit fiscal arriba al 8% del PIB català. És a dir, som davant d'una Generalitat econòmicament intervinguda.
I ho estem tant que quan les arques catalanes queden buides, l'Estat deixa diners a Catalunya a través del Fons de Liquiditat Autonòmica, però li cobra uns interessos que, el 2012, van arribar al 5,55%. És a dir, l'Estat en cobra a Catalunya molts més que la troica a Grècia, ergo fa negoci. Per si això no fos poc, les dades en inversions són cridaneres: del 2009 al 2014, l'Estat ha reduït un 71% les inversions en Catalunya i arrosseguem un dèficit en infraestructures sagnant. Constituïm el 16% de la població, el 19% del PIB espanyol i rebem el 10,7%, i a sobre moltes de les infraestructures no s'executen. En agricultura, per exemple, han disminuït un 13% i en equipaments culturals, un 42%, sense parlar del deute en discapacitat, que perjudica seriosament sectors vulnerables. I per si fos poc, l'Estat ha presentat 19 recursos d'inconstitucionalitat. Tot això només pel que fa a l'economia, sense esmentar la llengua, l'educació, etcètera, i el model és endèmic des de temps remots. Per això no només cal saber què passarà amb la independència, sinó què passarà si mantenim aquesta insostenible dependència. I aquesta pregunta mai no es respon.
Font: Facebook Pilar Rahola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada