I vaig veure centenars de milers guanyar un país amb somriures, mans agafades, samarretes i cartolines de colors. I vaig veure centenars de milers de joves valents, bebès de dies mirar al sol per primera vegada i gent gran tancar els ulls i recordar tota una vida de lluita. I vaig veure centenars de milers d'aplaudiments, càntics, salutacions i rialles. I vaig veure centenars de milers de banderes, famílies, desitjos, petons i abraçades. I vaig veure centenars de milers de pancartes repletes d'esperança, anhels profunds verbalitzats i convicció en ulls de mil colors diferents. I vaig veure centenars de milers d'ideologies, idees i conviccions aparcades per poder guanyar molt més. I vaig veure centenars de milers arribats de molt lluny congregar-se on mai per tornar a fer història. I vaig veure centenars de milers sota un enorme sol amb la seguretat que haurien estat també sota una enorme tempesta. I vaig veure centenars de milers cridar com mai “independència” i “visca Catalunya justa i lliure”. I vaig veure centenars de milers que mai s'havien vist abans llançar un missatge al món com germans. I vaig veure centenars de milers plantar cara a qui diu que no poden, podent com mai. I vaig veure centenars amb centenars de milers de cognoms diferents, llengües diferents, identitats diferents i orígens diferents dir als que diuen que sí que poden, que ells ja ho han fet i que necessiten més ajuda i menys etiquetes. I vaig veure centenars de milers traslladar un mandat popular tan immens, generós i pragmàtic que carregava d'una encara major immensitat, generositat i pragmatisme. I vaig veure centenars de milers de cors joves en cossos vells, oblidar-se de tanta derrota. I vaig veure centenars de milers de ser el que sempre han estat, un país, una república independent, ser Catalunya. I vaig veure centenars de milers fer alguna cosa tan bonica que només cal enorgullir-se'n. I vaig veure centenars de milers tornar a canviar la història de les mobilitzacions socials. I vaig veure centenars de milers tan tossudament alçats que eren imparables. I vaig veure centenars de milers carregats de raons i esperança. I vaig veure centenars de milers guanyar un país amb un somriure d'orella a orella. I vaig veure centenars de milers recordar-se de tot i imaginar-ho tot.
I tot ho vaig veure un 11 de setembre del 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada